Resultats de la cerca

El 1917 s’uní amb el Bloc Republicà Autonomista i fundà el Partit Republicà Català Posteriorment el grup publicà “La Jornada” diari en 1930-31 i s’integrà dins l’Esquerra Republicana de Catalunya

El càrrec fou creat per Carles V el 1517 per damunt dels de capità general d’esquadra, i de capità general de jornada i s’extingí el 1625 el detingueren Hug de Montcada, Andrea Doria, García de Toledo, Joan d’Àustria, Giovanni Andrea Doria i Filibert de Savoia

Setè comte de Shaftesbury Des de la Cambra dels Comuns, lluità per l’emancipació política dels catòlics britànics 1826, per l’escurçament a deu hores de la jornada de treball a les fàbriques Lord Ashley's Act , 1847 i per les condicions de treball de les dones i dels infants Propugnà la instrucció dels obrers i dels camperols

El seu primer congrés pel març del 1915 reuní a Alaró 28 delegats, de Palma, Inca, Pollença, Marratxí, Llucmajor, Alaró, Maó i Alaior Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l’abolició del treball a preu fet però es desfeu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estratègia sindical comuna

Es llicencià en dret i en medicina Dirigí les publicacions esportives La Jornada Deportiva , La Raça 1922 i Sports 1923 Fou fundador de l’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari de Lluís Companys Fou elegit diputat a corts 1933 Publicà Final d’etapa 1937 S'exilià el 1939 i, en tornar, ajudà Eduard Tarragona, Fraga Iribarne, etc, i els monàrquics liberals L’any 1977 fundà el partit polític Unió Demòcrata del Progrés Social, de presència migrada en la política catalana

Participà en diverses conspiracions republicanes contra la monarquia de Juliol El 1839, després d’haver dirigit amb Blanqui i Martin-Bernard la insurrecció de maig, fou condemnat a la pena de mort, commutada al cap de poc per la de cadena perpètua La Revolució del 1848 l’alliberà Molt popular, fou elegit diputat per l’Aude En la jornada revolucionària del 15 de maig de 1848 intentà de constituir un govern a la casa de la ciutat de París Novament condemnat a cadena perpètua, fou indultat per Napoleó III el 1854 Passà voluntàriament a l’exili, on morí

Tipògraf, fou secretari de la Comissió Federal de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola FTRE 1887 i collaborador del periòdic anarcocomunista “El Productor” 1887-93, que dirigí el 1888 Membre del jurat qualificador del certamen socialista del 1889, tingué un destacat paper en l’organització de la jornada de l’1 de maig de 1890 a Barcelona i del Congrés Obrer Ampliat del 1891, celebrat a Madrid Amb Tarrida del Mármol representà la delegació anarquista espanyola al congrés de Brusselles 1891 de la Segona Internacional i acompanyà Enrico Malatesta a l’excursió de…

Fill i successor de Ramir I El 854 envià, en ajuda dels mossàrabs toledans revoltats contra l’emir Muḥammad I, un exèrcit comandat pel comte Gató d’El Bierzo, que fou derrotat en l’anomenada jornada del Guadecelete En el seu temps el regne astur inicià l’expansió al sud de la serralada Cantàbrica, per la Vall del Duero, repoblant Lleó 856, Tui i Astorga El 859 o 860 derrotà el Banū Qasī Mūsā ibn Mūsà ibn Fortun, prop d’Albelda batalla de Clavijo Ocupà aleshores Coria i Talamanca, i el seu fidel, el comte Roderic de Castella, repoblà Amaya 860 L’emir Muḥammad I envià, però, dues…

Fou declarat l’estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts Aleshores es declararen també en vaga els obrers de la indústria tèxtil i es transformà en vaga general de Barcelona fou utilitzada la “censura roja” per tal d’impedir que la premsa pogués donar notícies tendencioses que perjudiquessin els vaguistes L’actitud transaccionista de Salvador Seguí en un míting a les Arenes 19 de març féu possible un acord i la tornada victoriosa al treball 20 de març però, el 24 de març, pel fet que els militars, en desacord amb el pacte, no havien alliberat 79 vaguistes, hom declarà vaga…

A mitjan anys cinquanta es traslladà a Llagostera amb la seva família, on treballà tenint cura dels malalts i es relacionà amb els cercles republicans Donà suport a la Revolució del 1868  com a infermera dels revoltats a la Bisbal Destacà també com a activista obrera, especialment com a impulsora de la campanya per reduir a cinc hores la jornada laboral als menors de 13 anys, motiu pel qual fou anomenada “Isabel cinc hores” Prengué també part activa en la campanya contra les quintes i en la reivindicació d'una biblioteca per als obrers a Llagostera Participà en la implantació de…