Resultats de la cerca

Mounier, diputat pel Delfinat, proposà que l’Assemblea jurés que no es dissoldria fins a l’establiment i la consolidació de la Constitució

Catorzè duc de Frías Lluità contra Napoleó A les juntes de Daroca i Segòvia aconsellà a Ferran VII d’Espanya que jurés la constitució de Cadis Durant el Trienni Liberal fou ambaixador a Londres i membre del consell d’estat que dugué el rei a Andalusia vençuts els liberals, s’exilià a França 1823-28 El 1834 fou ambaixador de París, on assolí el reconeixement del govern d’Isabel II El 1838 fou president del govern i ministre d’estat Deixà obres literàries, com la llegenda Don Juan de Lanuza 1837 i l’oda La muerte de Felipe II 1842

El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…

Era fill de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria Als deu anys fou casat amb Isabel de França, però no hi cohabità fins el 1619 De molt jove fou influït per Gaspar de Guzmán , comte duc d’Olivares, el qual l’induí a menysprear el pacifisme de Felip III i a desitjar l’hegemonia de Castella a Europa En pujar al tron, Felip IV confià el poder a l’oncle del comte duc d’Olivares, Baltasar de Zúñiga i, quan aquest morí 1622, al mateix comte duc Aquest es convertí en el seu privat omnipotent, i el rei, més actiu que el seu pare, es reservà les funcions de caràcter burocràtic Aconsellat pel…