Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
jurat
Història
Membre d’alguns consells municipals catalans —com el Consell de Cent, de Barcelona—, anomenat també prohom (denominació que prevalgué en algunes poblacions, com Perpinyà, Tortosa, etc).
O conseller en les localitats en què el nom de jurat designava els magistrats rectors del municipi
jurat
Història
Magistrat municipal, amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i d’algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès), equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.
La ciutat de València era regida per quatre jurats a partir d’un privilegi de Jaume I del 1245 El 1278 Pere el Gran n'augmentà el nombre a sis dos de la mà major, dos de la mà mitjana i dos de la mà menor, però la cort de València del 1283 confirmà el privilegi anterior El 1321 Jaume II tornà a augmentar el nombre a sis dos cavallers o generosos i quatre ciutadans, sistema que perdurà fins a la Nova Planta, llevat dels anys 1520-21, que el govern estigué a les mans de la Germania valenciana, que imposà que dos dels jurats ciutadans fossin un artista i un menestral L’elecció tenia lloc la…
guarda jurat
Història
Guarda que presta un determinat jurament i les declaracions del qual donen fe si hom no hi addueix prova en contra.
Evarist Barberà
Història
Ciutadà honrat, jurat de València el 1676.
És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao 1676, que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686
ofici
Història
En l’administració pública catalana de l’Antic Règim, càrrec.
Alguns rebien el nom d’ofici major , com el jurat en cap o el mostassaf
Francesc d’Olesa i Santmartí
Literatura catalana
Militar
Història
Militar, alt funcionari i poeta.
Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada i germà del lullista Miquel d’Olesa i Santmartí El 1534 Carles V el recompensà pels seus serveis durant les Germanies amb l’ascensió a l’estament militar i l’armà cavaller el 1538 Fou jurat de Mallorca el 1529 i el 1531 i jurat en cap el 1549 Publicà Obra del menyspreu del món Palma 1540, en cobles d’art major, arran de la mort de la seva muller i cosina Beatriu Santmartí i de Verí El poema comença amb una lamentació elegíaca, però el gruix de l’obra és una exhortació al menyspreu de les glòries mundanes davant la incertesa de l’…
,
Baltasar Carles d’Àustria

Baltasar Carles d’Àustria
© Fototeca.cat
Història
Príncep d’Astúries i de Girona, fill de Felip IV de Castella i d’Isabel de França.
Fou jurat el 1632 per les corts de Castella com a príncep hereu Fou repetidament retratat per Velázquez i el seu cercle
tractat de Valençay
Història
Acord signat entre França i Espanya, el 10 de desembre de 1813, a la localitat francesa de Valençay (departament d’Indre) que posà fi a la guerra contra Napoleó
.
Ferran VII recuperà la corona, es comprometé a respectar els càrrecs dels afrancesats i retornar a França les places frontereres franceses ocupades pels britànics Les Corts de Cadis es negaren a ratificar l’acord fins que Ferran VII no hagués jurat la constitució
Pere de Torrella i Burguès
Història
Cavaller.
Fill de Bernat de Torrella o de Torroella Fou jurat de la ciutat i regne de Mallorca 1270 i veguer 1291 Per ordre de la cort de Barcelona del 1291 recollí en un volum les franqueses i els privilegis de Mallorca i els usatges de Barcelona
Lluís Blanquer
Història
Polític filipista.
Fou perseguit pels maulets per la seva posició favorable a Felip V Jurat de València 1707, redactà un memorial al rei en ésser suprimits els Furs del regne, defensant-ne la reintegració, fet que li comportà d’ésser empresonat i enviat a Pamplona Escriví una relació de la rendició d’Alacant a Felip V
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina