Resultats de la cerca

Tinent coronel, esdevingué un dels líders del cop d’estat del 1809 que deposà Gustau Adolf IV Posteriorment fou membre del consell d’estat 1809-10 i governador del comtat de Skaraborg 1810-24

El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793 Fundà “Le Réveil des Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola

Després del fracàs de la Confederació peruanoboliviana 1839 aconseguí d’imposar-se sobre els altres líders militars Fou president de la república 1845-51 i 1854-62 i donà estabilitat política i econòmica al país Creà un monopoli sobre l’explotació dels dipòsits de guano de les illes del Pacífic i establí una línia ferroviària entre Lima i el Callao abolí l’esclavitud dels negres i el tribut personal dels indis Promulgà la constitució del 1860

Les reivindicacions camperoles abolició de prestacions personals, disminució dels delmes, llibertat de caça i pesca, etc es feren sobre la base d’un radicalisme evangèlic Poc organitzats, recorregueren el país destruint abadies i propietats se'ls uniren alguns petits senyors locals, com Götz von Berlichingen Les forces dirigides per Thomas Müntzer, un dels principals líders, foren derrotades per una coalició de catòlics i protestants a Frankenhausen 1525 molts dels seguidors s’uniren als anabaptistes Luter, que inicialment féu de mediador, els condemnà durament

Demòcrata i nacionalista, fou un dels líders del partit liberal després de la independència, i arribà a ministre i a president Fou partidari de l’aproximació a Rússia Traductor de poetes serbis, turcs, grecs i russos, la seva poesia reflecteix els temes nacionals tradicionals, els sentiments patriòtics i d’independència És un dels capdavanters del renaixement cultural del seu país Entre les seves obres cal destacar Smesna kitka ‘El brillant ram de flors’, 1852, Basnenik ‘Faules’, 1852 i Isvor't na Belonogata ‘La font del Belonogat’, 1873

Pertangué a la Federació Revolucionària, després a la Unió Republicana , fins el 1906, i finalment al Partit Republicà Radical Antisolidari, fundador i redactor de La Rebeldía 1906-10, fou un dels líders dels Jóvenes Bárbaros , i com a tal participà activament, amb el seu germà Rafael, en els fets de la Setmana Tràgica s’exilià més tard a París Diputat provincial 1915 i conseller de treball de la Mancomunitat 1917-19, sofrí, el 1921, un gravíssim atemptat, obra dels Sindicats Lliures, que el mogué a apartar-se de la política

El succeí el seu net Ralph Neville, mort el 1484 sense fills, i el comtat passà al seu nebot Ralph Neville mort el 1499, que ajudà Ricard III contra els rebels 1484 El rebesnet d’aquest i sisè comte, Charles Neville mort el 1601, fou un dels líders catòlics anglesos li foren confiscats tots els estats i títols, i es feu escàpol als Països Baixos hispànics El títol fou concedit de nou, el 1624, a sir Francis Fane mort el 1629, baró de Burghersh i lord Despenser, descendent per línia materna del primer comte El títol continua en aquesta família Fane

S'adherí al partit radical i en fou president Fou diputat 1915-21, senador 1921-24 i ministre en diverses ocasions Fou un dels líders de l’oposició a la dictadura del general Ibáñez, fins que el 1938 arribà a la presidència, elegit pel Front Popular Intentà una reforma agrària amb la llei sobre suelos vitales , però aviat hagué d’afrontar el desgavell ocasionat pel terratrèmol del 1939 i l’inici de la Segona Guerra Mundial Això no obstant, a les eleccions legislatives del 1941 es veié sostingut per una majoria del Front Popular Morí mentre era president

Tipògraf, redactor i administrador d' El Socialista 1886-1903, fou membre del comitè nacional del PSOE 1894-99 i secretari 1899-1903, i en fou expulsat en acceptar un treball al ministeri de foment Treballà, com a redactor, per a diverses editorials sobretot Maucci i Espasa, de Barcelona, i Sempere, de València Inicià llavors una tasca important com a historiador del moviment obrer — Jaime Vera y el socialismo 1918, El partido socialista obrero 1918, Historia de la Sección Española de la Internacional 1868-74 1930, Pablo Iglesias Posse, educador de muchedumbres 1931—, així com una sèrie de…

Governà personalment des del 1775 i convertí la cort de Weimar en el primer centre intellectual d’Alemanya Acollí intellectuals com Goethe i Herder i protegí la Universitat de Jena, on professaren Schiller, Schelling i Hegel Fou un dels líders del Fürstenbund ‘Lliga dels Prínceps’, establerta per Frederic II de Prússia enfront de Josep II Amb l’exèrcit prussià participà en la guerra contra França El 1806, caigut Weimar a mans de Napoleó, s’hagué d’unir a la Confederació del Rin, però el 1813 es reincorporà als aliats Pel congrés de Viena, amplià el seu estat i fou nomenat gran duc Concedí la…