Resultats de la cerca

Adscrit a la rebosteria de l’infant Joan, hom li concedí l’escrivania de la lleuda de Cotlliure 1379, la de la governació de Rosselló i Cerdanya i la batllia de Cervera 1381 El 1383, essent ja reboster de la infanta Violant, en fou nomenat de l’infant Joan Destituït per pressió de les corts, acusat de malversació i processat per l’infant Joan 1384, es passà al bàndol del rei Pere el Cerimoniós, que el nomenà receptor de les multes imposades als oficials del seu fill 1386 Pres entre els seguidors de la reina Sibilla pel gener del 1387, el llavors ja rei Joan I el condemnà per traïció i lesa…

A Barcelona, per a ésser considerat ciutadà calia residir a la ciutat, tenir-hi casa i viure dels recursos propis Per privilegi reial del 1232, confirmat i ampliat successivament al llarg dels segles XIII i XIV, el ciutadà de Barcelona era exempt de diversos imposts reials lleuda, peatge, portatge, etc arreu dels regnes de la corona, i especialment a Tortosa, Alacant, Oriola, Elx i Guardamar, i era obligat, per contra, a certs serveis personals militar, d’obra de murs i valls i contribucions pecuniàries A partir d’un privilegi reial del 1323 podia ésser considerat ciutadà de Barcelona tot…

Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es reféu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran, lluità contra la invasió francesa del 1285 i salvà personalment el rei a Castelló Ocupat el…

Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…