Resultats de la cerca
Es mostren 606 resultats
Los Solidarios
Història
Grup anarquista d’acció constituït a Barcelona per l’octubre del 1922.
En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de “Crisol” 1922 i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya que hom fundà al principi del 1923, el grup es llançà a una actuació violenta Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures Manresa, abril del 1923, l’…
batalla de Los Castillejos
Història
Militar
Batalla lliurada l’1 de gener de 1860 durant la guerra d’Àfrica
, entre forces del cos expedicionari espanyol, comandades per Prim i per Zabala, i l’exèrcit marroquí, a la vall dita de Los Castillejos
, prop de Ceuta.
La victòria de les tropes espanyoles valgué a Prim el títol de marquès de Los Castillejos
marquesat de Los Castillejos
Història
Títol concedit amb la grandesa d’Espanya el 1860 al general Joan Prim i Prats
.
Fou convertit en ducat de Los Castillejos el 1870 per Amadeu I a favor del fill d’aquell, Joan Josep Prim i d’Agüero Passà als Salvadó-Prim i als Muntadas-Prim
Los Caballeritos de Azcoitia
Història
Nom amb què és coneguda la societat cultural basca del s XVIII, d’ideologia il·lustrada, fundada el 1748, de la qual sortí la Sociedad Económica Vascongada de Amigos del País.
Els membres més importants de la societat, coneguts com a Triunvirato de Azcoitia, eren Xavier Maria de Munibe e Idiáquez, comte de Peñaflorida, el fundador Joaquín de Eguía, marquès de Narros, i Manuel Ignacio de Altuna L’apellatiu els fou donat per José Francisco Isla
Manifiesto de los Persas
Història
Nom amb què és conegut el document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, que fou presentat a Ferran VII d’Espanya a València (abril del 1814).
El manifest demanava la supressió de la constitució i dels decrets de les corts de Cadis, i serví a Ferran VII per a justificar a posteriori el restabliment de l’absolutisme
marquesat de Los Vélez
Història
Títol concedit al regne de Castella, el 1507, a l’adelantado major de Múrcia Pedro Fajardo y Chacón, senyor i comte de Cartagena, sobre els seus llocs de Vélez Blanco i Vélez Rubio.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1520 Fou cinquè marquès el seu rebesnet, Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel , que fou pare del sisè, Fernando Joaquín Fajardo de Requesens-Zúñiga y Álvarez de Toledo Passà als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Vilafranca do Bierzo
Francisco de los Cobos
Història
Secretari de Carles V.
Entrà en l’administració reial gràcies al secretari de la reina Isabel, Hernando de Zafra A la mort del rei Ferran s’uní al partit del príncep Carles contra Cisneros i se n'anà a Flandes 1516 El 1517 fou nomenat secretari reial per Chièvres, i, un any més tard, fou encarregat de la secretaria d’Índies A partir d’aleshores esdevingué el principal administrador de la corona de Castella, en temps de Carles V El rei li concedí un dret sobre l’argent i l’or extrets de les mines de les Índies Occidentals dret de Cobos , que consistia en un morabatí per cada marc de metall S'oposà als projectes…
Fernando de los Ríos Urrutia
Història
Política
Polític socialista andalús.
Influït per la Institución Libre de Enseñanza, catedràtic de dret polític a Granada i després a Madrid, s’oposà que el PSOE ingressés a la Internacional Comunista Membre del govern provisional de la República, fou després, successivament, ministre d’instrucció pública, d’estat i ambaixador a Washington durant la guerra civil de 1936-39
Antonio de los Ríos Rosas
Història
Política
Polític andalús.
Fou diputat per Màlaga des del 1836 Gran orador i home auster encapçalà la fracció del partit moderat dita “dels puritans”, fou ministre amb el duc de Rivas i amb O'Donnell, president del Congrés 1863 i de les Constituents 1869 Durant la República féu costat a Castelar
Ángel Fernández de los Ríos
Història
Polític castellà.
Membre del partit progressista, participà en la revolució del 1854 i en l’intent d’insurrecció del 1866 Després de la revolució del 1868 fou encarregat de gestionar la candidatura a la corona espanyola de Ferran de Portugal Acceptà la Primera República, i el 1876 fou desterrat pel seu ajut a Ruiz Zorrilla Fundà La Soberanía Nacional i fou director de La Ilustración Española y Americana És autor de Las luchas políticas en la España del siglo XIX 1879