Resultats de la cerca

Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…

Filla de Llorenç de Mèdici, duc d’Urbino Es casà 1533 amb el futur Enric II de França Després de la mort del seu marit 1559 i del curt regnat del seu fill gran Francesc II 1560, dirigí la política francesa, tant durant la regència 1560-63 com en la resta del regnat del seu segon fill Carles IX 1560-74 Inicialment 1560-67, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, afavorí una política de conciliació entre el partit catòlic representat pels Guisa i el protestant els prínceps hugonots de la casa de Borbó Però no pogué evitar el renovellament de les guerres de religió Davant l’…

En ésser assassinat el rei 1610, fou nomenada regent del seu fill Lluís XIII pel parlament Portà a terme una política gairebé en tot contrària a la d’Enric IV, marcada, pel que fa a les relacions exteriors, per l’acostament a la corona hispànica i, quant al govern interior, per la influència del partit devot, en el qual el papa i els espanyols eren ben representats Aviat fou palesa la seva debilitat hagué de cedir davant els protestants 1612 i les ambicions polítiques del partit nobiliari 1614, el qual aconseguí que perdés la confiança del seu mateix fill, en esdevenir rei 1617 Sota la…

Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els Sforza i amb…

Rebé una bona educació clàssica, sota la direcció del seu oncle, Giorgio Antonio Vespucci, dominicà i humanista, alhora que un altre oncle, Guido Antonio Vespucci, polític i diplomàtic, l’inicià en els negocis públics En 1478-80 acompanyà a París el seu oncle Guido, aleshores ambaixador de Florència a França, en qualitat de secretari El 1484 passà al servei dels Mèdici, i el banquer Lorenzo Pier Francesco de Mèdici li confià els seus negocis com a administrador-comerciant Durant aquest període, com a agent dels Mèdici, els afers mercantils el portaren 1492 a Sevilla…

Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en…

Fill de Cosme I, aquest l’associà al govern els darrers anys de la seva vida Gràcies a l’obra dels seus ministres Concini i Vinta pogué consolidar-se el gran ducat creat pel seu pare i augmentar el desenvolupament del comerç

Fill d’Enric II i de Caterina de Mèdici —la qual exercí la regència en 1560-63 i tingué una gran influència sobre ell—, succeí el seu germà Francesc II Després de la pau de Saint-Germain 1570, que posà fi a la lluita entre catòlics i hugonots, protegí aquests d’acord amb el seu favorit Gaspard de Coligny Però, induït per Caterina de Mèdici, ordenà la matança de la nit de sant Bartomeu 24 d’agost de 1572, fet que sembla que l’obsedí la resta de la seva vida Protegí la Pléiade i l’acadèmia de Baïf, i ell mateix escriví poesia i un Traité de la chasse royale 1625

Fill de Giovanni Mèdici dit dalle Bande Nere , d’una branca collateral dels Mèdici Després de l’assassinat del duc de Florència Alexandre I 1537, els consellers Guicciardini, Valori i Acciaiuoli l’imposaren sobre Juli, fill illegítim del duc reconegut per Carles V, en rebé l’auxili per a vèncer els exiliats florentins que tenien el suport de França Cosme s’enfortí en el poder minant les institucions parlamentàries tradicionals es casà amb Elionor de Toledo, filla del virrei de Nàpols 1539, i amb l’ajuda de l’emperador es mantingué enfront de França i de Pau III El…

El papa investí el monarca català amb els regnes de Nàpols i Sicília, que restaven, així, perpètuament units a la corona catalanoaragonesa Els exèrcits de la Lliga Santa, comandats per Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, foren derrotats a Ravenna 1512, fet que decidí Venècia a separar-se'n L’any següent, però, la Lliga vencé els francesos a Novara i ocupà Milà, on restablí en el tron Maximilià Sforza Lluís XII intentà de combatre el papa convocant un concili cismàtic a Pisa En ésser restaurats els Mèdici a Florència, s’uniren també a la Lliga, especialment en succeir un Mèdici —Lleó X…