Resultats de la cerca

Malvist pels nobles per la seva tolerància amb els cristians i les classes populars, durant la guerra contra Bizanci 581-590 fou traït pel general rebel Bahrām Čobēn i condemnat a mort amb el consentiment del propi fill, Cosroes II

Pretor i després procònsol a Hispània 48 aC, fou cònsol el 46 aC després de la mort de Cèsar, es mostrà partidari d’Antoni, i fou elegit Pontifex maximus Malvist per Ciceró, perquè intentà la reconciliació entre el senat i Antoni, formà, amb aquest i Octavi, el segon triumvirat Cònsol per segona vegada el 42 aC, entrà en litigi amb Octavi, i, exclòs del triumvirat 36 aC, es retirà de la vida pública

Fill i, probablement, successor del monarca Demarat que havia estat deposat, s’emparà del poder el 206 aC Continuador del programa de reformes internes de Cleòmenes III, confiscà les terres i en féu una nova distribució Volgué reorganitzar la potència militar espartana per combatre la Lliga Aquea , però no ho aconseguí, malgrat les seves temptatives d’entesa amb Filip V de Macedònia, amb els romans, amb Antíoc III de Síria i amb els etolis Malvist pels seus intents d’efectuar una revolució social violenta, morí víctima d’un cop d’estat, el 192 aC

General de l’exèrcit, es distingí contra els àrabs, als quals arrabassà Creta 961 L’exèrcit, d’acord amb Teòfan, vídua de Romà II, el proclamà emperador per aclamació Emprengué diverses campanyes bèlliques a Orient conquesta d’Antioquia el 969 i a Occident, contra els búlgars, aliat amb els prínceps de Kíev També envià els seus generals a Itàlia per combatre els àrabs de Sicília i l’emperador germànic Otó I Malvist per la seva política fiscal, fou víctima d’una conjura ordida per Teòfan —que ell havia esposat— i el seu nou amant Joan Tsimiscés futur emperador Joan I

Fill de Manuel II , fou associat al tron de l’imperi el 1419 Per tal d’obtenir l’ajut dels llatins contra els turcs, que amenaçaven l’imperi, es mostrà disposat a restablir la unió de l’Església ortodoxa amb Roma Assistí personalment al concili de Ferrara-Florència 1438-39, acompanyat del patriarca Josep, de Bessarió i d’un bon nombre de bisbes Acceptà la unió proclamada a Florència per la qual cosa fou malvist al seu retorn, ja que els seus súbdits es negaren a acceptar aquesta unió Rebé ajut només de polonesos i hongaresos contra els turcs i fou derrotat per aquests a Varna el…

Contribuí a impulsar la Revolució Francesa al Rosselló Fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals 1790-91 Obligà el clericat a sotmetre's a la constitució civil, i nomenà Gabriel Deville bisbe constitucional del Rosselló En 1791-92 fou membre de l’Assemblea Legislativa, a París, on féu costat als girondins En tornar a Perpinyà fou elegit maire en substitució de Josep Guiter 1792 però tornat a elegir procurador-síndic, deixà el càrrec i formà part del consell del departament Preparà la resistència contra la invasió de les tropes de Carles IV d’Espanya Davant la…

Fou governador de Flandes en marxar 1506 Felip el Bell cap a Castella succeí el seu cosí Charles de Croÿ 1509 com a preceptor del futur Carles V, del qual fou conseller durant el primer viatge del rei a la península Ibèrica 1517-20 Intentà d’orientar la política reial cap a l’amistat amb França, en collaboració amb el canceller Jean Sauvage mort aquest 1518, hi hagué de renunciar per l’elecció de Carles com a emperador 1519 Durant l’estada del rei a Catalunya féu de mitjancer entre ell i els agermanats valencians, per als quals obtingué el reconeixement oficial La seva actitud hostil envers…

Ordenat de sacerdot el 1816, del 1820 al 1823 fou secretari de la diputació de les Balears Malvist a causa del seu liberalisme, el 1824 féu un viatge a França, on tornà —ja d’una manera definitiva— l’any següent Doctor en dret civil i canònic, començà a París una activitat erudita que fou causa del seu nomenament com a membre de l’Academia de la Historia 1829 Des d’aleshores s’establí a Madrid, on fou bibliotecari del duc d’Osuna i bibliotecari interí de l’Academia de la Historia, cosa que li permeté de continuar els seus treballs erudits, el més important dels quals és la…

Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València,…

El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…