Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Gai Cilni Mecenes
Història
Cavaller romà.
Fill d’una antiga i noble família etrusca, fou un dels principals consellers d’Octavi, l’acompanyà en la campanya de Filippos, figurà com un dels principals negociadors del pacte de Tàrent 37 aC durant la guerra contra Sext Pompeu i fins que aquell no esdevingué August el representà a Itàlia i a Roma, amb poders illimitats Després actuà d’intermediari entre l’emperador i el cercle de literats que ell, com a escriptor que també era, havia aplegat entorn seu Gaudí, entre altres, de l’amistat de Properci, de Virgili i, sobretot, d’Horaci que li dedicaren diverses obres En morir cedí tots els…
Fèlix Millet i Maristany

Fèlix Millet i Maristany
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític, financer i mecenes.
Fou president i un dels principals animadors de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Dirigí durant una època El Matí Arran de la Guerra Civil, veient-se amenaçat fugí de Barcelona Salvat per la Generalitat, s’establí a la zona nacional, a Sevilla Des del 1939 es dedicà a les assegurances i fou un dels primers a ajudar com a mecenes la represa de la cultura catalana, a través de la Benèfica Minerva El 1947 fou secretari general de la Comissió Abat Oliba Després residí a Madrid i s’incorporà al món de les finances En retornar a Barcelona fou president de l’Orfeó Català i…
Pedro Fernández de Castro-Andrade de Portugal y de Zúñiga
Història
Mecenes.
Setè comte de Lemos, Vilalba i Andrade i marquès de Sarria Fou president del Consejo de Indias 1603-10 i virrei de Nàpols 1610-16 Protegí artistes i literats tingué Lope de Vega per secretari, i protegí els Argensola, Góngora, Espinel i altres autors Cervantes li dedicà Los trabajos de Persiles y Segismunda 1616
Alexandre Móra i Riera
Història
Mecenes.
Segon marquès de Casa Riera, títol que heretà 1881 del seu oncle Tomàs Felip Riera i Rosés Creà a Tànger les Escuelas Alfonso XIII i practicà la beneficència Residí habitualment a París, on reuní al seu entorn artistes i literats El 1913 fou creat gran d’Espanya Reneboda seva és la reina de Bèlgica Fabiola Mora y de Aragón
Richard Boyle
Història
Arquitectura
Arquitecte i mecenes anglès.
Tercer comte de Burlington, després del seu viatge a Itàlia en 1714-15 fou un dels principals impulsors del palladianisme a la Gran Bretanya, primerament per mitjà de l’arquitecte Colin Campbell, a qui féu transformar la Burlington House ~ 1717 Posteriorment, ell mateix projectà i féu construir una villa a les seves terres de Chiswick ~ 1725, i la que és considerada la seva millor obra, l’Assembly Room de York 1732, inspirades respectivament en la villa Rotonda de Palladio i en la galeria egípcia del mateix conjunt
Pere d’Artés
Història
Literatura
Mecenes de les lletres i cortesà.
Francesc Eiximenis li dedicà el Llibre dels àngels 1392 i redactà en català, a precs d’ell, La vida de Jesucrist Antoni Canals li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve 1406 Ocupà càrrecs de gran confiança d’armes, conseller, camarlenc i mestre racional a les corts de Joan I, com a infant i com a rei, i de Martí l’Humà Proporcionava a l’infant Joan instruments musicals i llibres i li serví d’ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar 1379 Tingué cura de les obres fetes al Real de València, on li fou reservada la cambra…
Abū-l-‘Abbās ibn Rašīq
Història
Governador d’afers civils i col·lector d’imposts a Mallorca durant el regnat de Muǧāhid de Dénia.
Notable mecenes, la seva època marca el gran desenvolupament literari de l’islam balear, que es convertí en refugi d’intellectuals peninsulars i orientals ibn al-Labbāna, el sicilià ibn Ḥamḍīs i, especialment, ibn Ḥazm
Harṣa
Història
Emperador indi (606-647).
Estengué els seus dominis al llarg de les fronteres de l’imperi dels guptes, els quals destronà El seu fou el darrer imperi budista a l’Índia Fou mecenes d’escriptors i erudits i conreà, ell mateix, el gènere dramàtic
Niẓām al-Mulk
Història
Literatura
Estadista i escriptor persa.
Fou visir dels seljúcides Alp Arslān i Malik Shā i senyor incontestable de l’Imperi durant el soldanat d’aquest Mecenes, protegí filòsofs i literats, com Algatzell i ‘Umar Khayyām i els estudis astronòmics i matemàtics i fundà a Bagdad la primera madrassa del seu nom Ell mateix escriví un tractat de política
Vicenç I de Màntua
Història
Duc gonzaguià de Màntua i de Montferrat (1587-1612).
Fill i successor del duc Guillem I i d’Elionor d’Àustria El 1581 es casà amb Margarida Farnese de Parma, la qual repudià per causa d’esterilitat, i després 1584 amb Elionor de Mèdici de Toscana Comandà tres expedicions a Hongria contra els turcs 1595, 1597 i 1601 Féu de la seva cort un brillant centre teatral, i fou un gran mecenes