Resultats de la cerca

De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire  i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut i al cap de pocs dies probablement…

Des del 1854 lluità contra els liberals i durant la guerra de Reforma 1858-60 aconseguí els primers èxits contrarevolucionaris Exiliat a Cuba i a Europa, tornà el 1863 i collaborà amb l’emperador Maximilià, com a ambaixador i com a general de les forces imperials Capturat a Querétaro, fou afusellat juntament amb Maximilià

Anà a Amèrica en la segona expedició de Colom habità a Hispaniola, on assolí un gran prestigi entre els indígenes, i participà en la fundació de Santo Domingo Nomenat governador de Puerto Rico 1509 per Diego Colom, fou perseguit per la corona, però fou rehabilitat el 1512

Comte de Gausa Fou secretari de finances després del motí de Squillace 1766 Impulsà els projectes de colonització, reforma agrària i lliure circulació de grans, l’agilitació de la contribució única 1769, la unificació d’aranzels duaners 1782, els projectes de Cabarrús sobre els vales reales i el Banco de San Carlos, inspirà les lleis de llibertat de comerç amb Amèrica 1778 i fou partidari de la indústria privada enfront de les manufactures reials

Mestre racionalista en un poble miner de Múrcia, després de mantenir correspondència epistolar amb Ferrer i Guàrdia, el 1907 passà a residir a Barcelona, on, ajudat econòmicament per aquest, assolí ràpidament una gran influència en els medis anarquistes Formà part del consell de redacció de Solidaridad Obrera 1908-09 i del comitè de vaga que desencadenà els fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 Posteriorment, des de París, polemitzà durament entorn del desenvolupament dels fets amb Antoni Fabra i Ribas, i el 1913, com a Constant Leroy , inicià una campanya de denúncia de Ferrer i dels…

Durant el seu govern intentà de pacificar les disputes entre progressistes i demòcrates En produir-se l’alçament contra Espartero intentà de sufocar-lo, però fou mort en un avalot popular

Durant la Segona República fou director general de la Guàrdia Civil El 18 de juliol de 1936 secundà l’aixecament militar Presidí la Junta de Defensa, com a general més antic, fins al nomenament 1 d’octubre del general Franco com a cap de l’estat i generalíssim

Lluità a favor de la independència mexicana i acceptà el pla d’Iguala 1821, però, oposat a l’emperador Itúrbide, participà en l’aixecament de Santa Anna 1822 Fou elegit president de la república 1824-29, i menà una política liberal, federalista i anticlerical, però, malgrat els seus desigs de neutralitat, es decantà més tard pels yorkinos

Eclesiàstic, fou inquisidor a Mallorca El 1807 ingressà a la Societat Econòmica Mallorquina Durant la guerra del Francès formà part de la junta de govern de Mallorca i fou vocal de les corts generals 1810-12 Durant aquesta època publicà una Oración fúnebre per les víctimes del 2 de maig 1809 i una Exhortación amb motiu de la jura de la constitució 1812 Fou un dels redactors de l’ Aurora Patriótica Mallorquina El 1821 publicà un Semanario Politécnico de Mallorca febrer-agost, on inserí diversos opuscles inèdits de GMM Jovellanos Durant l’època absolutista fou perseguit i desterrat Deixà…

Secretari d’hisenda 1634 i d’estat 1635, secundà la política centralista castellana del comte duc d’Olivares Les seves mesures repressives i fiscals, molt rigoroses, provocaren diversos aldarulls En produir-se l’aixecament del duc de Bragança 1640, fou assassinat, i el seu cadàver fou passejat per Lisboa