Resultats de la cerca

Les primeres germandats s’organitzaren a l’època del bisbe Diego Gelmírez, però les més importants es constituïren al final de l’edat mitjana, especialment al camp La revolta antisenyorial més important es produí quan els irmandiños , en part ajudats per Enric IV de Castella, a causa de la seva lluita contra l’alta noblesa, organitzaren un aixecament general 1467, però el 1469, abandonats per la monarquia, foren derrotats

A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament…

El mot, d’origen germànic, que primitivament significava ‘home lliure’, abans del segle XII ja s’havia generalitzat en diversos països europeus com a sinònim de persona notable, guerrer o company del rei En aquest sentit apareix en documents catalans del segle X A Navarra i a Aragó era utilitzat ja des de la fi del segle IX, i d’aquí degué passar a Castella

En el sistema feudal francès, al s XII, eren anomenats barons els feudataris directes del rei Al s XIII, hom distingia entre alt baró haut baron , magnat membre de l’alta noblesa que al segle següent esdevingué duc, i baró ordinari baron ordinnaire , és a dir, membre de la petita noblesa Simultàniament, a Anglaterra hom distingia entre gran baró greater baron , a vegades amb referència a la totalitat de pars del regne i a vegades amb referència només a les categories més baixes, i petit baró lesser baron , per a indicar un membre de la petita noblesa, sense categoria de par Als Països…

Era la que les classes humils vestien gairebé exclusivament, car el cost de la roba, nova o vella, era molt alt en relació amb els altres productes necessaris per viure i per tant s’aprofitava bé Les subhastes de robes dels difunts, que solien seguir els òbits, fornien el mercat Hom podia comprar peces de roba bé en aquestes subhastes, que dirigia un corredor de pella dit també corredor de coll, bé, sempre que es volia, a un peller