Resultats de la cerca

Un segon decret 5 d’octubre establí la mobilització civil de tots els treballadors de la construcció i d’explotacions mineres de productes no indispensables per a la guerra

Assegurava el pagament dels salaris a tot el país ho feia concedint crèdits a les empreses que no tenien recursos, i en contrapartida, s’establí el Decret de Mobilització Civil dels treballadors subsidiats

Fou representant al congrés 1911 i senador 1931-41 Durant la Segona Guerra Mundial fou membre del tribunal suprem i de l’oficina de mobilització industrial i reconversió Secretari d’estat 1945-47, defensà la permanència de les tropes dels EUA a Europa fins a la conclusió dels tractats de pau Fou governador de Carolina del Sud 1951-55

Fundador i secretari general del sindicat dels transportistes, esdevingué president del comitè executiu de la Confederació Britànica del Treball 1936-37 Fou ministre del treball en el gabinet de coalició de Winston Churchill, i durant la Segona Guerra Mundial organitzà la mobilització de la mà d’obra Fou ministre de l’exterior amb Clement Attlee 1945-51

Membre del comitè central del partit comunista soviètic 1927, fou nomenat 1934 cap del partit a la zona de Leningrad Estalinista fidel, intervingué en el Congrés Literari Pansoviètic del 1934, i formulà les bases de la mobilització total de la cultura al servei de l’estat soviètic Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la resistència de Leningrad, assetjada pels alemanys Tercer secretari del partit, després de Stalin i Malenkov, el 1946 dirigí una campanya contra les manifestacions culturals i artístiques que no seguien les normes del realisme socialista

Militar Fill de Joan Lluís de Boixadors i de Requesens, senyor de Savallà L’any 1640 la Generalitat de Catalunya li encarregà de fer cara a l’avançada que es proposava l’exèrcit reial del marquès de Los Vélez des de Tortosa Aquarterà les tropes a l’Hospitalet de l’Infant, però hagué de retirar-se'n el mes de desembre Amb la mobilització dels seus homes en petites guarnicions aconseguí de retardar l’arribada del marquès de Los Vélez a Barcelona i donà temps a la ciutat, en tractes amb els francesos, d’organitzar, amb èxit, la seva defensa 1641

Al final de febrer del 1951, s’inicià a Barcelona una onada de protestes com a resposta a l’augment del preu dels bitllets del transport públic El greuge comparatiu amb Madrid, on els bitllets eren més econòmics tot i la pujada de preus, fou el detonant de la mobilització La població es negà massivament a utilitzar el transport públic i féu els desplaçaments a peu, amb nombroses manifestacions de protesta Una vegada aconseguida l’anullació de l’augment de preus dels bitllets, la vaga prosseguí i s’estengué a les empreses de la ciutat i a les d’altres centres industrials de…

Comte d’Argenson 1643 Fou conseller al parlament de París 1620 i intendent de diverses províncies de la monarquia francesa Esdevingué un dels agents de més confiança de Richelieu, que el destinà a ocupar-se dels afers polítics de Catalunya amb el càrrec d’intendent general de l’exèrcit francès i governador del Principat 1641-43 Arribat a Barcelona març de 1641, assumí la totalitat de les funcions del consell de guerra, amb l’auxili de Josep Fontanella, i controlà tots els mecanismes del poder, a excepció de les operacions del front, a càrrec dels lloctinents el mariscal marquès de Bréze, 1641…

Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres…

Descendents de colons germànics arribats a partir del s XIII, una part d’ells demanà el 1919 la incorporació de llur territori a la República Alemanya, però el tractat de Saint-Germain l’adscriví a Txecoslovàquia Aquesta reivindicació, esmorteïda els anys vint, es revifà el 1933, que, amb el suport de Hitler, Konrad Henlein fundà el Front Patriòtic dels Alemanys Sudets, filonazi, transformat el 1935 en Partit Alemany dels Sudets Sudetendeutsche Partei Arran del triomf d’aquest a les eleccions legislatives del 1935, Praga féu propostes conciliadores, que Henlein rebutjà Després d’un nou triomf…