Resultats de la cerca

Filla del duc Joan Galeàs I de Milà i d’Isabel de França Fou desposada el 1386 amb Lluís de França, duc de Turena i comte de Valois i de Beaumont-sur-Oise i després duc d’Orleans, a qui aportà en dot els comtats de Vertus i Asti amb el dret de successió al ducat milanès en el cas que els seus germans morissin sense fills Acusada de sortilegis, es retirà a Blois El 1447 el seu net, el rei Lluís XII de França, feu valer el dret al ducat milanès

La major part dels nobles que havien d’acompanyar-lo, tement que Carles morís durant l’expedició, es resistien a abandonar el país per no deixar indefensos llurs interessos i preeminències al moment de la successió Llavors Carles es comprometé a donar als hereus dels funcionaris que morissin en el curs de la campanya els beneficis de què aquests gaudissin Aquesta mesura, purament circumstancial, fou interpretada durant molt de temps com una sanció definitiva de l’hereditat dels beneficis En realitat, es limità a afavorir una tendència cada cop més generalitzada a la fi del segle…

Tot i que aquests imposaren per condició la renúncia d’Elionor a tots els seus eventuals drets a la corona siciliana, la reina no deixà d’interessar-s’hi, car es considerà sempre successora dels seus germans, en el cas que morissin sense fills, i no abandonà la idea d’una possible unió de Sicília als territoris patrimonials de la corona catalanoaragonesa procurà de casar les germanes més joves, Blanca i Beatriu, i també el seu germà, Lluís I de Sicília, amb Constança, filla gran del seu marit i a la mort d’aquell, la casà amb el nou rei, el seu germà més jove, Frederic III de…