Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
brivalla
Història
Nom amb què era coneguda la Companyia de Caçadors Distingits de Catalunya, creada pels francesos el 1812 amb la missió de servir d’exploradors a l’exèrcit invasor.
Els seus caps principals foren Josep Pujol, dit Boquica , i Damià Bosc Els seus saqueigs i robatoris en motivaren la persecució pels mateixos francesos
batíada
Història
Membre d’una dinastia de vuit monarques que regnà al Cirene aproximadament del 630 al 465 aC.
Eren descendents de Batos I Báttos , fundador de la colònia de Cirene, esplendent sota els quatre primers reis Els libis motivaren la tràgica fi dels batíades Els reis s’anomenaren alternativament Batos i Arcesilau
Juan Antonio Pacheco-Osorio-Álvarez de Toledo y de la Cueva
Història
Militar
Militar.
Quart marquès de Cerralbo 1640 Amic de Joan d’Àustria, fou nomenat lloctinent de Catalunya 1675-76 La seva imperícia militar, davant les agressions franceses a l’Empordà i a la Cerdanya, motivaren la seva destitució
sal·luvi | sal·lúvia
Història
Individu d’una població de la Gàl·lia Narbonesa, situada al nord de Marsella.
Les dificultats que causaven a les relacions per terra entre Roma i la Hispània motivaren diverses lluites 154-125 aC, i foren finalment dominats pel cònsol Sext Calví 123 aC, que hi fundà la colònia d' Aquae Sextiae
nordista
Història
Dit del partidari de la Unió durant la guerra de Secessió nord-americana (1861-65).
El proteccionisme industrial i l’abolicionisme de l’esclavitud motivaren la victòria dels nordistes en les eleccions del 1850 El 1857 una forta crisi econòmica contraposà altre cop els interessos industrials dels nordistes als agraris del sud, sense oblidar la disputa pel domini dels estats centrals L’enfrontament originà la guerra de Secessió, que acabà amb la victòria total dels nordistes
Unió de Kalmar
Història
Nom que rebé la unió dels tres regnes escandinaus sota Enric de Pomerània.
La coronació d’Enric, candidat imposat a la noblesa sueca per Margarida I de Dinamarca , regent d’aquests regnes, se celebrà el 20 de juliol de 1397 a Kalmar Els atacs d’Enric a la Hansa motivaren un progressiu neguit entre els suecs Després de moltes lluites, Gustau Vasa de Suècia posà fi a la Unió de Kalmar el 1523
György Apponyi
Història
Polític hongarès, cap del partit conservador.
Comte Apponyi Vicecanceller 1844 i director de la cancelleria d’Hongria 1846-48, per l’oposició que mostrà a les reivindicacions nacionals que motivaren la revolta del 1848, esdevingué impopular L’any 1859 formà part del consell d’estat austríac Fou president de la cambra dels nobles 1861, càrrec que dimití el 1864 Elegit diputat 1865, secundà la política pactista de Deak 1867
Otó I de Grècia
Història
Rei de Grècia (1832-62).
Fill de Lluís I de Baviera, fou designat per la conferència de Londres 1832 El 1844 atorgà una constitució La seva incapacitat per a encapçalar el moviment nacional i l’enemistat amb la Gran Bretanya, que es negava a abandonar les illes Jòniques, així com l’ajut que prestà a Àustria en la guerra contra França i Sardenya, motivaren una revolta militar, que el destronà
Antoni de Fluvià-Torrelles i de Llordat
Història
Senyor de la casa aloera dita torre de Fluvià
, de Montseny i de Sant Joan de Campins.
Fou habilitat pel braç militar 1626 El seu assassinat, a la capella de casa seva, que fou assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, el primer de febrer de 1640, en negar-se —pel fet d’ésser exempt d’allotjament— a obrir-los les portes, fou el primer dels grans fets de sang els braços obriren una investigació que motivaren l’alçament popular del Corpus de Sang , i fou recollit a la cançó popular Els segadors Conreà la pintura el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià
Pere I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1357-67).
Fill d’ Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella Fou casat en primeres noces amb Constança Manuel, filla de l’infant castellà Juan Manuel, de la qual restà vidu essent encara príncep hereu Tingué per amant Inés de Castro , dama amb la qual es casà en secret 1354 després d’haver tingut diversos fills L’ascendència dels Castro sobre el príncep i les rivalitats dels grups nobiliaris motivaren la conjura d’un grup de cortesans, que aconseguiren d’Alfons IV el consentiment per assassinar Inés de Castro 1355 Aquest fet motivà la rebellió de l’infant 1355-57, que, un cop coronat…