Resultats de la cerca

Fou sostinguda pels liberals napolitans, però els reialistes, ajudats per Rússia i Anglaterra, la combateren i enderrocaren, comandats pel cardenal Ruffo, que el mes de juny prengué la ciutat, on fou restablerta la monarquia borbònica juliol

Tingué lloc a Ravenna l’11 d’abril de 1512, i hi fou utilitzada per primera vegada l’artilleria campal Fou una victòria francesa, però Gastó de Foix hi trobà la mort, així com els principals caps de l’exèrcit derrotat —entre els quals molts catalans i napolitans— Hom ha dit que en total hi moriren uns 20 000 homes

Filla de Carles III i de Margarida de Durazzo Casada 1401 amb Guillem I d’Àustria, duc d’Estíria i de Caríntia, i vídua cinc anys després, tornà a Nàpols per succeir en el tron el seu germà Ladislau I mort el 1414 L’acompanyava Pandolfello Alopo, el seu favorit, el qual s’enemistà amb Muzio Attendolo Sforza Tot el regnat de Joana fou ja una successió d’intrigues entre nobles per tal de situar-se als llocs més alts de la cort, afavorits o contrariats per la mateixa reina Aquesta volia casar-se amb Joan d’Aragó, fill de Ferran I, amb la benvolença de Benet XIII, el qual hi veia un…

Primer baró d’Algerri Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari A la mort d’Alfonso de Valdés 1532, s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys 1532-36 Acompanyà l’emperador Carles V a Tunis, on fou nomenat secretari El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per a les Balears, gràcies a la influència de Francisco de los Cobos A la mort d’aquest 1547, intentà en va de succeir-lo com a secretari de l’emperador, càrrec que probablement exercí fins a la mort

Estudià lleis a Salamanca, on després fou catedràtic de jurisprudència Fou jutge criminal i civil de l’audiència de València Prengué l’hàbit de Calatrava Havent passat a Nàpols, fou regent del Consell Collateral, lloctinent de la Cambra de la Sumària i després gran canceller de l’estat de Milà i advocat fiscal del Consell d’Itàlia És autor de diversos escrits jurídics lligats als seus càrrecs napolitans i d’un recull d’elogis dedicat al seu oncle Honorat Joan i Escrivà Elogios del ilustrísimo varón don Honorato Juan sacado de varios autores , València 1649 i 1654

El 1498 era cònsol de francesos i napolitans a Alexandria el 1502 fou nomenat lloctinent de cònsol de catalans pel cònsol Rafel Anglès, ciutadà Degué conservar la representació dels francesos perquè el 1510 fou empresonat juntament amb el cònsol de venecians com a represàlia perquè els cavallers de Rodes el mestre de Rodes era francès s’havien emparat d’unes naus egípcies foren conduïts al Caire i els alfòndecs segellats Poc després, tanmateix, Parets aconseguia del soldà que acceptés al Caire un ambaixador francès 1512 Intentà en va conservar a la Mediterrània el comerç de la…

Després de servir a la marina francesa i toscana, el 1779 es traslladà a Nàpols, on arribà a ministre de marina, de guerra i de finances, i, finalment, a primer ministre 1785 L’any 1793 intentà d’aconseguir, amb l’ajut de la Gran Bretanya, la unió de tots els estats italians contra França, però, fracassat l’intent, hagué d’exiliar-se a Sicília el 1798 Tornà al poder després de poc temps, i, d’acord amb els seus principis absolutistes, promogué la repressió dels republicans napolitans del 1799 Exiliat de nou el 1804, tornà encara al poder el 1805, però l’any següent es traslladà…

Fill de Ferran I i d’Isabella de Chiaramonte Essent infant, prengué part destacada en les guerres externes i internes del regne tingué un paper assenyalat en la reconquesta d’Otrant als turcs 1481 i es destacà per la duresa de la repressió contra els barons napolitans Quan Carles VIII de França envaí Itàlia amb la intenció de conquerir Nàpols, Alfons envià un estol sota el comandament del seu germà Frederic fracassat l’atac a Portovènere, conquerí Rapallo, però la flota napolitana hagué d’abandonar-la en arribar les forces del duc d’Orleans Davant la defecció d’alguns grans…

Posat sota el secretari d’estat Ramon de Vilana-Perles i presidit per l’arquebisbe de València Antoni Folc de Cardona-Borja el qual, mort el 1724, fou succeït pel comte de Montesanto El conseller d’estat Juan Francisco Pacheco, duc d’Uceda, en fou tresorer general i tenia consellers de capa i espasa i regents o consellers lletrats catalans, sards, aragonesos, napolitans, milanesos i castellans Disposava de les secretaries d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre, a més de la tresoreria i receptoria entre els departaments de la…

Lluità a Messina durant la insurrecció del 1674 i, posteriorment, a Flandes En esclatar la guerra de Successió 1702 reconegué Felip V de Castella i collaborà en el triomf de la seva causa al regne de Nàpols El 1705 era a Barcelona com a capità d’una companyia de guàrdies napolitans, amb la qual féu costat al lloctinent Velasco, que intentava de controlar la ciutat Després de la capitulació filipista passà a Màlaga i cuità a posar-se novament al servei de Felip V, el qual acompanyà durant l’atac a Barcelona del 1706 El 1713 fou nomenat general en cap de les forces filipistes que…