Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ptolemeu XII
Història
Rei d’Egipte (80-51 aC), conegut també per Auletes (‘flautista’) i Noto (‘bastard’).
Fill de Ptolemeu IX, fou reconegut pels romans Un avalot, provocat per l’annexió romana de Xipre, el mantingué allunyat del 58 al 55 aC Restablert pel procònsol de Síria Gabini, manà matar la pròpia filla Berenice, que havia ocupat el tron durant el seu exili
Pathet Lao
Història
Moviment nacionalista laosià, creat, el 1950, pel príncep Sufanuvong, germanastre de Suvana Fuma.
Coalició de nacionalistes i comunistes, aquest moviment inicià tot seguit una guerra de guerrilles anticolonial El 1957 formà part del primer govern de coalició a través del seu òrgan polític, el Neo Lao Haksat, i vencé a les eleccions del 1958 Caigut el govern i recomençada la guerra civil, assolí el control en àmplies zones rurals del nord del país Després de dos governs més de coalició, el 1975 el Pathet Lao assolí pacíficament el control total del país, es transformà en partit popular revolucionari de Laos Phat Pasason Pativat Lao, abolí la monarquia i instaurà una república…
Germans Musulmans
Història
Organització fundada a Egipte l’any 1928 pel xeic Ḥasan al-Bannā’.
Inicialment fou una organització caritativa, orientada sobretot a difondre els valors de l’islam S’estengué per tot Egipte i transmeté el seu missatge a través d’una xarxa de mesquites, que poc després es difongué fora d’Egipte Aviat es polititzà i esdevingué obertament contrària a les autoritats britàniques, i també a l’adquisició de terres del moviment sionista , motiu pel qual cap a la segona meitat dels anys trenta creà una facció armada clandestina, partidària del gihad , a desgrat de la inclinació pacífica del fundador A causa de la intensificació dels atemptats i del gran ressò…
ducat d’Atenes
© fototeca.cat
Història
Territori de l’imperi llatí d’Orient a la Beòcia i a l’Àtica, establert com a senyoria el 1204 a favor del noble francès Ot I d’Atenes
.
El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…