Resultats de la cerca

Governà Provença mentre Carles I i el germà d’aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d’Egipte Tingué la protecció papal, però l’oposició armada de Jaume I de Catalunya-Aragó Fou coronada reina de Nàpols i de Sicília 1266 amb el seu marit, que ja n’era rei de fet des del 1263

Els oscs constituïren tres federacions la de Càpua, la de Nola i la de Nocera i entraren en contacte amb Roma el 341 aC Algunes de llurs ciutats obtingueren la ciutadania, i això féu que es mantinguessin fidels als romans fins el 216 aC, any en què Càpua s’alià amb Anníbal el 211 aC, però, fou reconquerida A la fi del s II aC la importància política dels oscs decaigué considerablement, bé que cal destacar que acompliren una funció important d’intermediaris entre la cultura grega i la romana

Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castelo Rodrigo amb grandesa d’Espanya 1720, duc de Nocera i comte de Lumiares Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V i en caure Barcelona fou nomenat governador de Madrid 1714 i poc després capità general de Catalunya 1715-19 i 1720-22 Donà normes complementàries per a l’aplicació del decret de Nova Planta, impulsà la repressió antiaustriacista i restringí amb especial rigor l’ús d’armes al Principat, però d’altra banda impedí els abusos de l’exèrcit damunt la població civil Féu construir la Ciutadella de Barcelona i…

Arquitecte i enginyer, lluità contra els austríacs en 1848-49 i s’uní en 1860-61 als Mil de Garibaldi Formà part, essent ja diputat 1865-67 reelegit el 1867 i el 1870, del grup creat entorn de Bakunin a Nàpols en 1860-67 Després d’assistir amb ells als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat Ginebra, 1867 Berna, 1868, fou un dels fundadors de la bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista Ginebra, 1868 i s’adherí a la Primera Internacional Poc després visità Espanya octubre del 1868 — febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense,…

Tercer marquès de Castel-Rodrigo, duc de Nocera i comte de Lumiares En separar-se Portugal de la corona castellana, romangué fidel a Felip IV 1640 Es casà 1639 amb Anna Maria de Montcada-Aragó i de la Cerda En 1658-62 fou virrei de Sardenya, i en 1663-64 lloctinent de Catalunya, on exigí fortes contribucions per tal de refer les fortificacions de Barcelona Posteriorment fou governador de Flandes 1664-68, on negocià la pau d’Aquisgrà 1668 Retirat a Madrid, presidí els consells de Flandes i d’Ordes La seva filla, Leonor de Moura y de Montcada, es casà 1678 amb Carlo Homodei e…

Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia…