Resultats de la cerca

Es casà amb Margarida de Saxònia-Coburg-Gotha i, en segones noces, amb Lluïsa de Battenberg Conreà l’arqueologia

A l’antigor clàssica indicava una processó en ocasió de sacrificis, de funerals, de noces i, sobretot, d’entrades triomfals, durant la qual eren transportades imatges sagrades, trofeus i efígies d’emperadors

La baronia fou concedida el 1464 a Elvira de Ribelles, casada en segones noces amb Joan de Montagut De la família Montagut passà a la dels Sorell, comtes d’Albalat i barons de Beneixida

Aplicat originàriament gr θάλαμος als llocs més interns de la casa, el mot significà ja en època clàssica grecoromana la cambra i el llit nupcials, i passà a simbolitzar les mateixes noces i l’estat matrimonial

Fill del rei Oixiu I i nebot d’Haitó II, es casà en segones noces el 1331, amb Constança d’Aragó, reina vídua de Xipre Combaté contra les invasions de mamelucs i mogols, però no pogué evitar que el soldà Rasir d’Egipte envaís Armènia Aquest l’obligà a trencar el contacte amb els catalans No tenia fills, i en morir, assassinat, acabà, amb ell, la dinastia hethúmida o haitúmida d’Armènia

Associat 776 al seu pare Lleó IV, el succeí sota la regència de la seva mare Irene 780-790 Aquesta, finida la tutoria, volgué mantenir la iniciativa en el govern i sabé treure partit de la impopularitat del seu fill a causa de les segones noces amb Teòdota 795 després de divorciar-se de Maria Fou traït i lliurat a Irene, que el féu eixorbar, i regnà després de la seva deposició Durant la regència d’Irene tingué lloc, a Nicea, el setè concili ecumènic 787

Potser era fill de Nicolau de Llupià, senyor de Canet senyoria que li fou confiscada per Lluís XI el 1463 No reconegué la sobirania de Lluís XI sobre el Rosselló, i fou declarat rebel i li foren confiscats els béns 1476, fins a la restitució del comtat per part de Carles VIII, el 1493 Es casà en primeres noces amb Jacmina, filla del conseller Francesc Sarribera, i foren pares de Pere de Llupià i Sarribera, el qual fou pare de Francesc Gilabert de Llupià

Net de Guillem I i fill del comte Esteve de Blois i Chartres i d’Adela d’Anglaterra Educat pel seu oncle, el rei Enric I, ocupà el tron en lloc de Matilde, filla d’aquest, casada en segones noces, amb el comte Jofre V d’Anjou Les concessions que hagué de fer foren aprofitades pels escocesos, els gallesos i els angevins per a envair Anglaterra i Normandia, fet que provocà la guerra civil 1139 Fou vençut per Enric, duc de Normandia, fill de Matilde, el qual fou reconegut hereu de la corona Enric II

Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs 1325 algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville , comte de Terranova Pere III els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest 1343 Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit Té la sepultura a Santes Creus Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei

Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I , però fou absolt el 1398 Continuà al servei de la reina vídua Violant, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí l’Humà com a vicecanceller 1404 Dugué a terme nombroses ambaixades a França 1389-90, al concili de Pisa 1409 i al de Constança 1416, on tingué una actuació brillant El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalanoaragonesa Fou un dels comentadors…