Resultats de la cerca

Amb el nom de mestre d’ulleres es troba documentat aquest ofici a Barcelona durant els s XIV i XV Era una professió molt poc nombrosa, que s’integrà al s XVII dins la confraria de julians mercers vells julià

Potser descendent de Borrell, comte de Cerdanya-Urgell-Osona Casada amb Guifré ja des del 877, li sobrevisqué d’uns pocs anys Tingué una nombrosa fillada Apareix constantment al costat del seu marit cooperant en la seva obra de govern

Fill d’un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa 1808 i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Sax, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat

El creixement de la indústria llanera va convertir els squatters en un grup poderós, i el govern acabà cedint-los les terres Però, a mitjan segle, una immigració nova i més nombrosa forçà el govern a replantejar el problema de la propietat de les terres públiques, que foren posades a la venda Els squatters hagueren de comprar les terres que ja controlaven, i, bé que pogueren conservar les millors, els calgué abandonar les que no pogueren o no volgueren comprar Llurs descendents formen actualment una mena d’aristocràcia conservadora

Afavorida per les baralles constants dels nassarites guerra civil entre Muley Hacen, el Zagal i Boabdil, l’empresa, però, no fou pas fàcil ultra la possibilitat de recaptar l’ajuda africana, Granada posseïa places gairebé inexpugnables i una població nombrosa Els Reis Catòlics aconseguiren de Roma la declaració de croada i la finançaren amb préstecs jueus, i àdhuc amb el producte de la venda dels captius Després d’un seguit de victòries Lucena, 1483 Ronda, 1485 Loja i Monclín, 1486 Còrdova i Màlaga, 1487 Baza, 1489, el 1490 únicament la capital era musulmana, i després de dos…

Desertor de la guerra del 1914, passà a residir a Barcelona i el 1921 fou elegit en nom dels grups anarquistes catalans delegat al congrés constitutiu de la Internacional Sindical Roja a Moscou El 1924 se n'anà a l’Argentina, i no tornà a Barcelona fins el 1936, però mantingué sempre una estreta relació amb la premsa i les editorials llibertàries del Principat i el País Valencià especialment amb el grup d’"Estudios” El 1953 s’installà a París Autor d’una nombrosa bibliografia, destaquen els texts teòrics encaminats des de posicions anarquistes estrictes a assenyalar una relació…

Documentat a Barcelona entre el 1662 i el 1682 en els treballs de rajoleria de la Casa de Convalescència, la continuació dels quals, fins el 1685, anà a càrrec del seu propparent Pau Passoles És un dels conjunts de composicions més importants dels que a Catalunya són conservats al seu lloc els deu plafons dedicats a la Vida de Sant Pau , formen la sèrie més nombrosa Així i tot són remarcables el frontal i el sòl de la capella, com també els arrimadors de l’escala amb profusió de gerros, fullatge i ocells, alternant-se amb els balustres, pilastres i frisos figurats Hom coneix com…

Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització Reedità, per…

Un bon nombre era d’ascendència catalana especialment valenciana, illencs i rossellonesos La presència menorquina fou la més nombrosa, des de la conquesta francesa d’Algèria 1830, i tendí a fer-se definitiva, mentre que la de les comarques valencianes del sud conca del Vinalopó, l’Alacantí i la Marina fou temporera durant molt de temps Hom no posseeix dades que en permetin una avaluació numèrica Els menorquins s’establiren sobretot a la zona central Fort de l’Eau, Ain Taia, etc els valencians sobretot a l’Oranès Orà, Sidi Bel-Abbès, Mers El-Quebir, la Sènia, etc No trencaren mai els vincles…

Establert a la Costa d’Or des del s XV, al final del s XVII un cap, Osei Tutu, aconseguí d’unir tots els aixantis sota la seva direcció i adoptà el títol d’aixantihene 1695-1725 D’aquesta manera formà el regne dels aixantis , el poder del qual es basà en la mineria i l’agricultura activitats pròpies de la nombrosa població esclava i en el comerç d’esclaus Els descendents d’Osei Tutu organitzaren políticament i militarment el regne El fort sentit nacionalista dels aixantis, llur riquesa manifestada en l’art refinat i l’existència d’una sèrie de governs intelligents, portaren…