Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Carles V de Lorena
Història
Duc nominal de Lorena (1675-90).
A causa de l’oposició de Lluís XIV, no en pogué prendre mai possessió Casat amb una germana de Leopold I, serví a Àustria com a mariscal Comandà l’exèrcit que deslliurà Viena del setge turc 1683, prengué Buda 1686 i obtingué la victòria de Mohács 1687 Passà a lluitar al costat del Rin i prengué Magúncia i Bonn
‘Abbas III de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia, darrer de la dinastia safàvida, fill de Ṭahmasp II.
Durant el seu regnat nominal Nādir Shāh fou regent
Khildebert III de Nèustria-Borgonya
Història
Rei franc de Nèustria i de Borgonya (695-711).
Fill de Teodoric III i de Clotilde, succeí el seu germà Clodoveu III, però fou un rei nominal sota el govern del majordom Pipí d’Héristal El succeí el seu fill Dagobert III
Ivan V de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1682-96).
Fill d’Aleix I i pare d’Anna I, el seu regnat fou nominal la seva germana Sofia detingué efectivament el poder, fins que fou enderrocada per Pere I 1689 Fou considerat tsar fins a la mort
Rainulf de Pulla
Història
Duc de Pulla (1137-39).
Casat amb una germana de Roger II de Sicília, combaté, però, contra aquest, aliat amb el papa i diversos senyors feudals Assolí el ducat de Pulla , mercès a la intervenció de l’emperador Lotari II contra Roger II Tanmateix, la guerra amb aquest féu que hi exercís només un poder nominal
Ponç I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (nominal, 1226-36; de dret, 1236-43).
Fill del comte Guerau I i d’Elo Fernández de Castro Prosseguí les pretensions al comtat d’Urgell iniciades pel seu pare, el qual li cedí els drets que creia tenir-hi, en ingressar el 1226 a l’orde del Temple Posseí realment el comtat, o bona part d’aquest, per consentiment de Jaume I mentre no tornés de Castella Aurembiaix, filla del comte Ermengol VIII Però aquesta tornà a mitjan 1228 i llavors, davant la resistència de Ponç i del seu pare, Jaume I emprengué una acció militar per la recuperació del comtat, la qual cosa dugué a terme durant els mesos d’agost a octubre del dit any Morta…
Isabel Clara Eugènia d’Àustria
Història
Sobirana dels Països Baixos (Isabel I) (1598-1633), filla de Felip II de Castella i d’Isabel de França.
El 1593 fou proposada pel seu pare com a candidata al tron francès, enfront del pretendent protestant, Enric de Borbó Juntament amb el seu futur marit, l’arxiduc Albert d’Àustria, li fou concedida la sobirania dels estats dels Països Baixos, amb una independència nominal mort Albert, la sobirania li fou confirmada per la corona a la fi de la treva dels Dotze Anys 1621
landgravi
Història
Càrrec o títol al Sacre Imperi.
Des del segle XII el landgravi era un funcionari amovible que estava al cap d’una demarcació territorial Des de la territorialització dels càrrecs segle XIII foren els caps d’un landgraviat o reforçaren el poder imperial al costat dels ducs, com els landgravis de l’Alta Alsàcia i la Baixa Alsàcia, de Brisgòvia, etc D’altres tenien el títol purament nominal, com els landgravis de Leuchtenberg
Ferran III
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1637-57).
Rei de Romans 1636 Fill primogènit de Ferran II, que el féu coronar rei d’Hongria 1625 i de Bohèmia 1627 Cap nominal dels exèrcits imperials des de la mort de Wallenstein, intervingué en la batalla de Nördlingen 1634 i negocià la pau de Praga 1635 Ja emperador, les repetides derrotes contra els suecs i els francesos l’obligaren a subscriure els tractats de Westfàlia 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys