Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Lluís d’Olot
Història
Nom que prengué Lluís Bassols en entrar a l’orde caputxí.
Bibliotecari del convent de Barcelona, escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien , illustrat amb vint-i-cinc làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d’aquell moment
Joan Déu i Ros
Història
Política
Polític republicà.
Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre 1868 fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França A la proclamació de la República 1873 fou novament alcalde d’Olot es destacà pel seu anticlericalisme actiu convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó com a comandant de les forces locals resistí desembre del 1873 el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls…
Pere Llosas i Badia
Història
Política
Polític.
De filiació carlina, fou governador civil de les Balears, president de la Diputació de Girona i membre de la Mancomunitat de Catalunya 1924 Collaborà a la premsa conservadora i publicà, entre d’altres, Veritable concepte de la democràcia cristiana 1902
Josep Saderra i Mata

Josep Saderra i Mata
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou membre del Centre Catalanista 1889 i diverses vegades alcalde d’Olot Publicà estudis d’història local Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura 1905, El Prat de les Indianes 1910 i El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot 1912 També publicà el recull poètic Casolanes 1918 i les narracions de costums Olotines , a “Lectura Popular” 1917 Collaborà en la premsa local i fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic d’Olot S’oposà apassionadament a les normes ortogràfiques de l’IEC en un gran nombre d’articles publicats al periòdic…
,
Josep Bussons
Història
Dirigent absolutista.
Durant la Guerra del Francès desertà de l’exèrcit regular i formà una partida amb la qual atacà els francesos pel seu compte Durant el Trienni Constitucional fou dels primers a revoltar-se contra el règim liberal, ja a la fi del 1821, i actuà al Solsonès i al Berguedà Restablert el règim absolutista, li fou conferit el grau de coronel, però aviat fou marginat Es revoltà amb els “malcontents” 1827 i fou el segon cap de la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya que es formà a Manresa i comandant general dels reialistes del Principat S’escapà a França, però fou capturat en territori…
Antoni Dot i Arxer
Història
Política
Polític i empresari.
Feu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la Universitat de Montpeller Fundà la Revista d’Olot 1926 i els setmanaris Acció Ciutadana 1930 i Esquerra 1934 Fou membre del primer consell executiu d’Esquerra Republicana 1931, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya 1932 i director general d’assistència social 1937-39 El 1942 s’exilià a Mèxic, on creà l’empresa d’assegurances Dot e Hijos y Asociados Actuà dinàmicament en la vida política i cultural catalana de l’exili Fou vicepresident de l’Orfeó Català de Mèxic i també president de l’Institut Català de…
Joan Pere Fontanella

Joan Pere Fontanella
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat d’Osca i exercí a Barcelona, ciutat on s’establí i on adquirí un gran prestigi com a jurisconsult El 1612 publicà De pactis nuptialibus sive de capitulis matrimonialibus tractatus , en dos volums el segon publicat el 1622, que fou editat també a Ginebra 1638, a Venècia 1647 i a Lió 1667 —fou un dels pocs juristes catalans de l’època amb prestigi internacional—, en què el comentari de les diverses clàusules contingudes en uns capítols matrimonials fou el motiu per a tractar un ampli ventall de qüestions com ara els privilegis dels grups dirigents,…
,
Francesc Castanys i Solà
Història
Història del dret
Jurista i polític.
Fou catedràtic de jurisprudència a Barcelona i a Salamanca Elegit diputat a corts per Girona 1840, fou nomenat ministre interí de governació per la Junta Central de Barcelona 1843 Es retirà de la política el 1845 i residí en una casa, que es féu construir a Sant Martí de Provençals, origen del barri del Poble Nou Fou redactor d’"El Constitucional”, de Madrid, i escriví un Alegato en defensa de la constitución de los hereus y pubillas en Barcelona
Jaume Bofill i Mates

Jaume Bofill i Mates
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura catalana
Política
Poeta, conegut amb el pseudònim literari de Guerau de Liost, assagista, polític i periodista.
Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…
, ,
Amursana
Història
Príncep mongol de la branca Khoyit dels Ölöt.
Era net de Tsewangrabtan, el cap dels oirats, i es rebellà contra el descendent legítim, Tsewangdorxi Els xinesos l’ajudaren militarment, i després de la victòria l’installaren al tron 1755 Es rebellà tot seguit contra la sobirania manxú, i els xinesos enviaren dues expedicions de càstig la primera, comandada pel general Zhao Hui, comportà la derrota i la mort d’Amursana 1757 Seguí una dràstica repressió que anorreà definitivament el poder dels oirats al cor d’Àsia Alguns supervivents es refugiaren a Rússia entre els calmucs parents de raça Entre les nombroses narracions en llengua calmuc…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina