Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Orlando enamorat
Història
Poema cavalleresc de Matteo Maria Boiardo
.
Començat cap al 1476, les dues primeres parts 60 cants foren publicades a Reggio de l’Emília 1483, i la tercera restà incompleta al cant novè Els elements essencials de la trama vénen del cicle carolingi, però el contingut i el to d’una gran part de les seves aventures procedeixen de la matèria de Bretanya i l’esperit èpic és substituït per històries d’amor i fets novellescs Orlando deixa d’ésser la tipificació del guerrer i es transforma en un cavaller per al qual l’amor d’Angèlica ho és tot Manca en el poema una arquitectura sòlida és sobretot un conjunt d’episodis i aventures…
Vittorio Emanuele Orlando
Història
Jurista i polític italià.
Professor de dret constitucional, públic i administratiu a Mòdena, Messina, Palerm i Roma, escriví moltes obres jurídiques, de les quals cal destacar Principî di diritto costituzionale 1889, Principî di diritto amministrativo 1890, obres fonamentals, traduïdes a diverses llengües Polític liberal, ocupà diferents càrrecs de govern, fins a ésser primer ministre després de Caporetto 1917-19 Intervingué en el tractat de Versalles 1919, on defensà els interessos italians Retirat de la vida pública durant el feixisme, hi retornà el 1944, any en què reprengué la càtedra i esdevingué senador
batalla del cap Orlando
Història
Militar
Batalla naval entre les forces de Jaume II de Catalunya-Aragó i les del seu germà, Frederic I de Sicília, davant el cap Orlando, a la costa nord de Sicília, el 4 de juliol de 1299.
L’esquadra catalana, manada per Roger de Lloria, destruí la formació enemiga i en capturà la meitat de les naus Jaume II, que havia atacat el seu germà obligat pels termes del tractat d’Anagni , no volgué, però, aprofitar-se de la victòria i feu retirar les seves forces cap a Catalunya
Corrado Lancia
Història
Almirall i canceller de Sicília.
Fill del comte d’Atri Orfe, acompanyà, juntament amb Roger de Lloria, Constança de Sicília a Catalunya per casar-se amb l’infant Pere 1262 Aquest els armà cavallers i casà la germana de Corrado, Margherita Lancia, amb Roger ~1273 Nomenat almirall de la flota catalana 1278, obtingué a Tunis una victòria sobre els sarraïns Hi tornà encara, per tal d’ajudar Abū Isḥāc a obtenir la corona Procurador reial a València 1280, fou un dels enviats al rei Dionís de Portugal per tractar el matrimoni d’aquest amb Elisabet d’Aragó 1281 Des de València, amb Roger, entrà a la conspiració de Pere II de…
Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea
Història
Literatura
Segon comte d’Oliva, baró de Nules (1480-1536) i poeta, conegut també per Ramon de Riu-sec.
Vida i obra Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista Anyés el qual l’anomenava comes…
,
Riambau Desfar
Història
Cavaller.
Lluità a la batalla del cap d’Orlando, a Sicília 1299, a favor de Jaume II de Catalunya-Aragó i prengué part en les campanyes de Múrcia i d’Almeria Fou veguer de Vilafranca i de Montblanc 1310 i de Girona-Besalú 1312, 1317 i 1318 El 1313 anà a Sicília amb quatre galeres pel camí coincidí amb l’estol en què viatjava el cronista Ramon Muntaner, amic seu, i l’acomboià fins a Messina Fou conseller reial 1321-22
Pere Ribalta
Història
Mariner i corsari.
Serví el rei Jaume II en la guerra contra Sicília El 1294 intervingué en la lluita contra els sarraïns d’Àfrica amb l’estol de Bernat de Peratallada Les seves intervencions marines foren contínues fins el 1309 a l’estret de Gibraltar 1294, a les batalles del cap Orlando 1299 i Ponça 1300 Entre el 1304 i el 1307 anà amb el vescomte de Castellnou altra vegada a Gibraltar, on fou molt lloat per l’atac a Algesires en ajuda del rei castellà
Gombau d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Alcolea i de Xiva, fill de Bernat Guillem.
Fou sobrejunter o veguer de Ribagorça i Pallars, i assistí a la coronació de Jaume II 1291 Amb Roger de Lloria anà a Sicília i fou un dels capitans principals de l’illa prengué part en la batalla del cap d’Orlando 1299 A les corts de Saragossa, jurà l’infant Jaume com a successor del regne 1301, i s’ocupà de la població del Coll de Balaguer 1302 Com a procurador del Regne de València des del 1305, tingué una gran actuació en les qüestions amb Castella, les fronteres de Granada i la reducció dels templers a l’obediència reial 1308 Fou tutor dels fills de Roger de Lloria i Saurina…
Guillem Ramon de Montcada i de Pinós
Història
Política
Diplomàtic.
Fill de Pere de Montcada i d’Abarca, senyor d’Aitona El 1282 anà amb Pere II de Catalunya-Aragó a Sicília, on s’establí al servei de l’infant Jaume, i després, de l’infant Frederic i on adquirí una gran influència pel seu casament amb Luquina d’Alagó, senyora de Malta i Gozzo Fidel a l’infant Frederic en esdevenir rei 1296, s’enfrontà a Jaume II de Catalunya-Aragó al cap d’Orlando 1299 i als angevins El 1301 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis, càrrec que exercí fins més enllà del 1320, sense, però, aconseguir-ne mai el reconeixement per part de Jaume II el 1311, pel fet d…
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós
Història
Lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de Montesa (1540-87), primer marquès de Navarrés.
Era fill del tercer duc borgià de Gandia Joan de Borja i Enríquez A la mort del seu pare 1543 regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d’Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya El 1545 fou confirmat com a mestre de Montesa per la intervenció del rei orde de Montesa Fou capità general de Tilimsen i Tunis 1567 i alcaid d’Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà El 1571 retornà a la península Ibèrica i renuncià 1587 al maestrat de Montesa a favor de la corona, tot i que es reservà el títol fins a la mort La seva preocupació principal durant la…