Resultats de la cerca

Ostatge dels romans, August l’imposà com a rei per tal de restablir el protectorat sobre els parts El seu servilisme originà la rebellió nacionalista, encapçalada per Artaban III de Mèdia, que el derrocà 10 Internat pels romans a Síria 16, fou mort en un intent d’evasió

Els comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona els hi compraren el 1065 per una forta suma Bastons els jurà fidelitat i es comprometé a mantenir-hi vint cavallers Partidari de Ramon Berenguer II, aquest el cedí en ostatge 1080, ensems amb altres prohoms, al seu germà Berenguer Ramon II el Fratricida

En ésser alliberat el seu pare pels catalans hagué de constituir-se en ostatge juntament amb els seus germans Lluís i Robert a conseqüència del pacte de Canfranc 1288 Fou alliberat en virtut del tractat d’Anagni 1295 En vida del seu pare dugué el títol de comte de Provença Morí solter

Es casà amb Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona Tingueren un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla 1077, i combaté amb el Cid fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal 1081

Comte i primer duc d’Anjou i del Maine 1356-84 Fill de Joan II de França, substituí aquest com a ostatge a Londres 1360, però el 1363 fugí a França El 1380 fou nomenat regent durant la minoritat del seu nebot Carles VI Investit rei de Nàpols per Climent VII, intentà, inútilment, de derrotar Carles III de Nàpols

Fill de Seleuc IV, d’ostatge a Roma, li fou pres el tron pel seu oncle Antíoc IV i pel fill d’aquest, Antíoc V Havent retornat com a rei a Síria, intentà de subjugar els Macabeus i sufocà algunes revoltes del decadent reialme La seva política d’expansió ocasionà l’ajuda dels estats veïns al pretendent Alexandre I Balas, mentre Demetri era vençut i mort

Gendre de Francesc Feliu de la Penya , n’adoptà el cognom com a segon dels seus i el transmeté com a primer cognom als seus fills Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró, l’any 1688 El 1705 es posà al servei del primer Carles III fou tinent coronel de guàrdies catalanes i obtingué privilegis de cavaller 1706 i de noble 1708 El 1706 acudí a socórrer Barcelona per mar amb forces de Girona Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis 1714

Fou membre del consell de Pere III de Catalunya-Aragó durant la lluita d’aquest contra Jaume III de Mallorca al Rosselló 1343-44 Nomenat vicecanceller, assistí el rei durant les corts de Saragossa 1347 exigides per la Unió aragonesa Fou pres com a ostatge per aquesta, però a la fi de les corts fou alliberat Poc temps després fou enviat pel rei a València, per prometre corts a la Unió valenciana El 1348 lluità a la batalla d’Épila, que desféu la Unió aragonesa

Fou conseller segon 1283 i 1285 i conseller en cap 1291 de Barcelona El 1287 Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Londres amb Conrad Llança per tal d’assolir el suport d’Eduard I d’Anglaterra en la lluita contra els angevins i el papa Fou ostatge del rei 1290 per garantir l’entrada al Principat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca El 1291 prengué part en el tractat de Tarascó, i el 1294 pactà una pau amb Gènova Amb altres enviats de Jaume II de Catalunya-Aragó preparà la pau d’Anagni 1295 El 1296 lluità a Múrcia contra els castellans

Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el futur Alfons…