Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Ahmet II
Història
Soldà otomà (1691-95).
Pujà al tron amb l’ajut dels geníssers, a la mort del seu germà Solimà II El soldà, dominat per l’harem, fou incapaç de sobreposar-se a l’anarquia interna i al procés de desintegració territorial de l’imperi Els exèrcits turcs foren vençuts a Slankamen 1691 per Lluís Guillem de Baden els venecians s’apoderaren de l’illa de Quios i d’algunes ciutats de Dalmàcia, mentre Àustria i Rússia conquerien una gran part del territori otomà al N del Danubi
‘Uṯmān I
Història
Soldà otomà (1281-1326) fundador de la dinastia del seu nom.
Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskischir, es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble Organitzà nombroses ràtzies pels territoris veïns de Söǧüt, ocupats principalment per bizantins, grecs i seljúcides L’ocupació de Yeni Ṣehir ~1290 constituí el nucli del futur imperi Otomà El succeí el seu fill Orḫān I, al principi del govern del qual prengueren la ciutat de Brusa 1326
Abdülaziz
Història
Soldà otomà, germà d’Abdülmecit I, a qui succeí el 1861.
La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries…
batalla de Kosovo Polje
Història
Militar
Batalla entre l’exèrcit otomà i les forces del príncep Llàtzer de Sèrbia que tingué lloc a Kosovo al juny del 1389.
El triomf dels turcs representà el sotmetiment dels serbis a l’imperi Otomà La batalla esdevingué un dels símbols fundacionals del nacionalisme serbi El combat és descrit a la novella catalana medieval d’autor anònim Jacob Xalabín
qüestió d’Orient
Història
Problema de la diplomàcia europea per a l’eventual liquidació de l’imperi Otomà i, sobretot, per impedir a l’imperi rus una sortida a la mar Mediterrània.
De fet, aquesta qüestió, iniciada amb la decadència de l’imperi Otomà i amb el creixement parallel de les ambicions orientals de l’imperi dels Habsburg i del rus, acabà amb la penetració d’una altra potència a la zona la Gran Bretanya, la qual, per tal d’aconseguir la seguretat de la ruta de l’Índia, mantingué l’hegemonia a la Mediterrània Actualment, substituïda la Gran Bretanya pels EUA, l’aparició d’una poderosa flota soviètica a la Mediterrània i els diversos conflictes entre Israel i els estats àrabs han tornat a fer d’aquest conjunt territorial una zona altament conflictiva
batalla d’Angora
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al pla de Cibuq Abad, prop d’Angora, al juliol del 1402 entre l’emir mongol Tamerlà i el soldà otomà Baiazet I; aquest darrer fou vençut, fet presoner i morí en la captivitat.
Aquesta derrota deturà durant uns quants anys l’expansió de l’Imperi Otomà Com a exemple del seu ressò, i conseqüent reacció a Occident, poden adduir-se unes cartes de Martí I de Catalunya a l’emperador Manuel II Paleòleg i a Tamerlà, que contenen dures expressions envers Baiazet
Ǧem
Història
Príncep otomà.
Fill del soldà Mehmet II, en morir aquest 1481 fou bandejat pel seu germà Baiazet II, que fou ajudat dels geníssers Cobejat pels estats cristians en llurs projectes de croada, fou acollit pels cavallers de sant Joan de Rodes 1482, per Innocenci VIII 1489 i per Carles VIII de França 1494
Midḥat Paixà
Història
Estadista otomà.
Exercí importants funcions administratves a Síria, Rumèlia i Bulgària 1857 Nomenat visir 1861, organitzà el consell d’estat 1868 i fou governador de Bagdad 1869 i gran visir 1872 Acusat de la deposició i l’assassinat d’Abdülaziz 1876, fou deportat i executat
Mustafà Raṣid Paixà
Història
Estadista otomà.
Ministre d’afers estrangers 1837-38, 1839-41 i 1853-56 i ambaixador a París 1845 i sis vegades gran visir, fou partidari decidit de la política antirussa
tractat Sykes-Picot
Història
Tractat secret signat el 16 de maig de 1916 pel qual la Gran Bretanya i França es repartien el control d’àmplies zones de l’Orient Mitjà aleshores dins de l’imperi Otomà.
Rep el nom del ministre d’Afers Estrangers britànic Mark Sykes i el francès Georges Picot, artífexs i signataris dels acords A grans trets, la divisòria entre els territoris d’ambdues potències recorria des de la costa mediterrània, a l’actual frontera entre el Líban i Israel, fins aproximadament la meitat del territori situat entre Kirkuk i Mossul Iraq França exercia un control directe o indirecte al nord de la línia bàsicament el Líban, Síria, el nord-est de l’actual Iraq i el sud-est de l’actual Turquia, mentre que la Gran Bretanya controlava, al sud, Jordània, la part nord de l’Aràbia…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina