Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
pacte Germanosoviètic
Història
Acord signat a Moscou (22 d’agost de 1939) per l’URSS i Hitler pel qual hom establí un compromís mutu de no-agressió i una limitació de les zones d’influència d’ambdós estats.
Aquest pacte deixà les mans lliures a Hitler per a atacar Polònia, fet que desencadenà la Segona Guerra Mundial
pacte Antikomintern
Història
Pacte signat per Alemanya i el Japó el 25 de novembre de 1936 per oposar-se a la Internacional comunista, al qual més tard s’adheriren Itàlia (1937), Manxukuo i Espanya (1939), Hongria (1940) i Bulgària (1941).
Fou renovat per cinc anys al novembre del 1941
Pacte Tripartit
Història
Tractat militar signat a Berlín, el 27 de setembre de 1940, per Alemanya, Itàlia i el Japó, en el qual es comprometien a ajudar-se mútuament per tal d’aconseguir els espais vitals mínims necessaris i crear un ‘‘ordre nou’’, repartint-se les respectives zones d’influència.
Pel novembre d’aquell mateix any s’hi adherien Hongria, Romania i Eslovàquia, i pel març del 1941 Bulgària i Iugoslàvia
pacte dels Vigatans
Història
Pacte signat el 17 de maig de 1705 a l’ermita de Sant Sebastià de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, actualment al municipi de Vic (Osona).
Un grup de prohoms, majoritàriament osonencs, acordaren segellar una aliança amb Anglaterra segons la qual els catalans lluitarien contra Felip V de Castella i a favor de l’arxiduc Carles i, a canvi, Anglaterra respectaria les constitucions catalanes El document atorgà poders a Antoni de Peguera i Domènec Perera per a iniciar negociacions amb la corona d’Anglaterra a través de Mitford Crowe, plenipotenciari de la reina Anna, que es resolgueren al juny en el pacte de Gènova , que decidí l’entrada dels catalans en la guerra de Successió El pacte dels Vigatans…
pacte de Tortosa
Història
Aliança i unió de les forces republicanes federals de Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Balears, promoguda per Valentí Almirall i signada a Tortosa el 18 de maig de 1869.
Sota unes formes molt historicistes i d’exaltació de les antigues llibertats de la corona catalanoaragonesa, el pacte rebutjava tota idea de separatisme, i representà un intent d’organitzar els elements federals no extremistes d’aquells sectors geogràfics on eren més sòlids —Catalunya, País Valencià, les Illes, etc—, a fi que servissin de base per a l’estructuració estable i duradora d’una Espanya federal era, alhora, una aliança defensiva que pretenia de preservar i consolidar el contingut revolucionari del pronunciament del setembre del 1868, evitant la seva involució…
pacte de Tudela
Història
Conveni d’amistat signat a Tudela de Duero (Castella), el 27 d’agost de 1506, entre Caterina i Joan d’Albret, reis de Navarra, i Felip I de Castella, gendre de Ferran II de Catalunya-Aragó i hereu dels dominis dels Habsburg.
Aquest pacte tenia per finalitat prestar suport al tron navarrès mitjançant l’aliança amb la casa d’Àustria, enemistada aleshores amb el rei català, però no va poder evitar la incorporació del regne de Navarra, poc després, als dominis d’aquest 1512
pacte de Canfranc
Història
Acord signat a Canfranc (Aragó) el 1288 per Alfons II de Catalunya-Aragó, Eduard I d’Anglaterra i Carles II d’Anjou per tal de resoldre el conflicte entre els casals d’Anjou i de Barcelona.
Carles d’Anjou seria posat en llibertat per Alfons II, però es comprometia a lliurar els seus fills Lluís i Robert com a ostatges, a pagar 30 000 marcs d’argent i a procurar de França una treva El pacte fracassà per la negativa de la Santa Seu i de Carles de Valois a reconèixer-lo
pacte de París
Història
Acord gestionat a París (febrer-juny del 1659) entre el representant de Felip IV de Castella, Antonio Pimentel, i Hugues de Lionne, secretari del cardenal Mazzarino.
Aquest aconseguí que l’ambaixador castellà acceptés el desmembrament de Catalunya amb la cessió del Rosselló a França, i el conveni de matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV, fet que semblava assegurar la successió de Lluís XIV al tron dels regnes hispànics El pacte fou signat com a acte previ al tractat dels Pirineus i permeté la suspensió de les hostilitats
pacte de Breda
Representació de La rendició de Breda (1635) segons el pintor sevillà Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Història
Pacte establert entre els protestants i els catòlics dels Països Baixos, a fi d’oposar-se a l’aplicació, ordenada per Felip II de Castella el 1564, dels edictes tridentins als Països Baixos.
Una representació de 300 cavallers reunits a Breda el 2 d’abril de 1566 presentaren un text a Margarida de Parma, regent de Felip II, en el qual reclamaven la tolerància religiosa i l’abolició de la inquisició
pacte de Borriana
Història
Pacte d’ajuda mútua (1094) establert entre el Cid i Pere I d’Aragó i Navarra, poc temps després de la caiguda de València a mans del primer, com a defensa contra els almoràvits, que posteriorment foren vençuts a la batalla de Bairés (1097).