Resultats de la cerca

Hom ha discutit a bastament l’origen de la classe patrícia Alguns creuen que es tractava d’unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió D’on el fet d’adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d’interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses El fet és que, al llarg de la història de l’urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a qualsevol…

Hom anomena les escoles per països concrets escola italiana, flamenca, etc o per ciutats com l’escola florentina i les escoles de Cambridge o d'Alexandria, o també des d’un punt de vista cronològic, sigui en sentit estricte com l’escola anglesa del s XVIII i l’escola romàntica, en art o amb un significat més ampli com les escoles clàssica i neoclàssica, en economia, o àdhuc segons el contingut ideològic o artístic escola cínica, escola surrealista, etc Hi ha també escoles, formades per deixebles, imitadors i estudiosos d’una personalitat important, que reben llur nom del mestre que segueixen…

A ella i a la gens Clàudia pertangueren els cinc primers emperadors romans

Contragué matrimoni amb Alberic I de Spoleto entre el 904 i el 911, fet que determinà l’aliança de les forces que possibilitaren el retorn de Sergi III al tron papal Enviduà i es casà de nou, amb Guido di Toscana 925, que hagué d’afrontar la rebellió del papa Joan X Assassinat aquest, Maròzia aconseguí que els seus fills fossin papes Lleó VI, Esteve VII, Joan XI i, vídua, es tornà a casar, amb Hug de Provença, germà del seu segon marit Al cap de poc, però, perdé el poder davant el seu fill Alberic II, que es revoltà contra ella i la féu empresonar

Fou mare de molts fills, i la crònica escandalosa de Luitprand de Cremona la féu amant de Joan, arquebisbe de Ravenna, que esdevingué papa gràcies a Teofilacte, amb el nom de Joan X 914 Mort el marit, continuà exercint el poder amb la seva filla Maròzia

Un cop vídua, juntament amb les filles Blesilla i Eustoqui formà part del cenacle reunit entorn de Jeroni, el qual seguí després a Palestina Fundà a Betlem un monestir de monges Jeroni escriví la seva vida La seva festa se celebra el 26 de gener

Es casà amb Tiberi Semproni Grac i n'adoptà les idees democràtiques Ja vídua, educà els seus fills Tiberi i Gai Grac, preparant-los per a la vida política Després de l’assassinat de Gai, es retirà al camp i es dedicà intensament a l’estudi de les lletres

D’una vella família patrícia, fou legat per a la Germània superior 39-42, comes de Britània 43-44 i procònsol de l’Àfrica 45-47 Governador de la Hispània Citerior des del 60, s’adherí a la conjuració de Víndex contra Neró 68 i marxà sobre la Gàllia, on fou proclamat emperador pel senat Portà a Roma tots els nobles que havien fugit de Neró, però la seva política econòmica i la seva duresa el feren impopular Cercà un successor en Calpurni Pisó, però la revolta de l’exèrcit de Germània precipità la seva fi, i Otó s’aprofità dels pretorians per a desfer-se d’ell

Fill de Damarat de Corint i d’una dona etrusca, anà a Roma i canvià el seu nom originari Lucumon pel de Tarquini Succeí el rei Anc Marci a la seva mort i es féu nomenar rei del poble Vencé els llatins, els sabins i els etruscs i es distingí com a bon reformador augment de la gens patrícia, desdoblament de les centúries eqüestres, etc emprengué grans obres públiques assecatge del fòrum per mitjà de la Cloaca Maxima, construcció del circ Màxim, etc Fou fet assassinar pels fills d’Anc Marci Hom creu que, malgrat les interpretacions diverses que subsisteixen a l’actualitat, cal considerar que…

Les més antigues eren els comicis curiats comitia curiata , que ja existien en l’època de la monarquia romana i que reflectien la tradició familiar patrícia o aristocràtica Eren assemblees de nobles que a l’època de la monarquia elegien els reis i que continuaren després a l’època republicana conferien l' imperium als magistrats Els comicis centuriats comitia centuriata són posteriors a l’any 509 aC, quan la societat romana fou organitzada en cinc classes, segons la riquesa dels seus membres, numerades d’1 a 5, de més rics a més pobres Cadascuna de les cinc classes era…