Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Xiao Wendi
Història
Emperador de la dinastia wei al nord de la Xina (471-499).
Pertanyent al poble dels tobes, traslladà la capital a Luoyang, assimilà la cultura xinesa i adoptà el xinès com a llengua oficial Instituí una reforma agrària 485 a base de redistribuir igualitàriament una part de les terres lliures als camperols
Tirídates II
Història
Rei dels parts.
No pertanyent a la família dels arsàcides, es rebellà diverses vegades contra Fraates IV ~31 i temporalment usurpà el tron En recobrar el tron Fraates, obtingué refugi polític d’Octavià a Síria 30-29, i finalment, en la mateixa cort d’August
Taula Rodona
Història
Orde de cavalleria creat pel llegendari rei Artús, el qual reunia els seus cavallers al voltant d’una taula rodona per tal d’evitar tot sentiment de superioritat entre ells.
Pertanyent a la matèria de Bretanya i al cicle del Greal , els seus personatges més famosos, en mans del seu creador Chrétien de Troyes , com Perceval, Lancelot, Ivain, etc, es distingiren individualment per les seves aventures a la recerca d’uns ideals tant profans com espirituals
Teodor II d’Etiòpia
Història
Nom que adoptà Kassa en esdevenir emperador d’Etiòpia (1855-68).
Pertanyent a una petita família feudal, lluità contra els grans senyors feudals i es proclamà negus Modernitzà el país, reorganitzà l’administració territorial i l’exèrcit, posà l’Església sota el seu control i intentà de crear una nova noblesa de mèrit que depengués directament del sobirà Derrotat per una expedició britànica dirigida per Napier, se suïcidà
Albereda
Història
Antiga quadra del municipi de Navès (Solsonès), situada a l’W dels plans de Navès.
És drenada pel torrent d’Albereda , que neix prop de l’església de Besora i desguassa al Cardener al pantà de Sant Ponç Havia estat un castell pertanyent al s XVIII a la Universitat Literària de Solsona A l’edat mitjana, l’església era dedicada a santa Fe i sufragània de la d’Olius al s XVIII ho era a sant Tomàs, i depenia de Navès
severià | severiana
castell de Sacreu
Història
Fortificació prefeudal situada en una de les elevacions (368 m) de la Serralada Litoral, dins el municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina