Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
decrets de Nova Planta
decrets de Nova Planta El decret del 9-10-1715, publicat el 1716
DP
Història
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…
sala capitular
Interior de la sala capitular del monestir de Vallbona de les Monges
© Fototeca.cat
Història
Lloc de reunió de la comunitat de religiosos als monestirs o dels canonges a les catedrals.
En l’art romànic era generalment de planta quadrada o rectangular, coberta amb volta, i s’obria a la galeria oriental del claustre en l’art gòtic sobresurt el tipus de sala capitular que hi ha sovint a Anglaterra, aïllada i de planta central, poligonal Lincoln, Wells o rodona Worcester
cos
Història
Tot col·lectiu, conjunt de persones que formen com un organisme, que exerceixen una mateixa funció, etc.
El nom de cos fou donat a diverses corporacions estamentàries i professionals catalanes sorgides al s XVIII, successores de les que desaparegueren amb els decrets de Nova Planta 1707-16, com el Cos de Comerciants de Barcelona, el Cos de Comerç de València cos de comerç o el Cos de la Noblesa de Catalunya, o bé creades d’acord amb les noves necessitats, com el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó En general, al s XVIII hom anomenava cos de comerç els organismes dirigents de la vida mercantil a…
paeria
Història
A Tortosa, òrgan assessor i executiu, de caràcter judicial, i representant de la ciutat que des del 1276 (carta de paeria) exercia conjuntament amb el veguer i la seva cort, representant dels senyors i després del rei.
Perdurà fins a la Nova Planta
correu de ciutat
Història
Correu al servei d’un consell municipal; a les ciutats catalanes, on era anomenat també correu missatge
o simplement missatge
, era utilitzat de fet, per a petites distàncies, i hom el considerava de la mateixa categoria del veguer, el qual havia de substituir en cas de malaltia.
Subsistí fins als decrets de Nova Planta 1707-16
tinent
Història
Militar
Auxiliar de capità en les milícies municipals de Barcelona i Tortosa.
El càrrec desaparegué al s XVIII amb la Nova Planta
Bendinat
Història
Castell situat a la costa de Mallorca, prop de la caleta de Bendinat
, al terme municipal de Calvià (Mallorca), voltat de jardins i de boscs de pins, edificat el 1858 pel marquès de la Romana.
De planta rectangular, segueix els models neogòtics del nord d’Europa
beffroi
Història
A Flandes, a l’Artois, al Hainaut i d’altres llocs, especialment de França, torre municipal dotada de guàrdies que vigilaven els camps contigus a la ciutat i que contenia la campana emprada per a convocar els ciutadans a les assemblees o per a advertir la població en cas d’incendi o de perill.
De planta gairebé sempre quadrada, podia presentar-se aïllada o coronant un edifici civil o religiós
guaita
Història
Funcionari que a Mallorca tenia cura de la vigilància de torres i talaies de la costa.
El càrrec, creat el 1334 i revalidat el 1595, era proveït pels jurats Fou suprimit amb la Nova Planta Era també anomenat talaier
corregiment de Girona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Girona, amb la sotsvegueria de Besalú inclosa i territoris agregats de l’Empordà Tenia dues alcaldies majors l’una a Girona i l’altra inicialment a Besalú encara que amb algunes vacillacions respecte al seu trasllat a Figueres, que fou definitiu al començament del s XIX