Resultats de la cerca

La grandesa d’Espanya, unida al títol, fou reconeguda, el 1520, al seu fill i segon marquès, Luis El tercer marquès, Juan Fernández Manrique de Lara , fou lloctinent de Catalunya 1543-53 En morir el setè marquès 1662 el títol passà, com a resultat d’un plet, als Silva per un altre plet 1712 fou adjudicat als López-Pacheco, marquesos de Villena Posteriorment, i a base d’enllaços matrimonials, el títol recaigué en els ducs de Medinasidonia Actualment el posseeixen els Travesedo

Filla del comte Guifré II de Barcelona i de Garsenda, fou casada abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona El 955, ja vídua, presidí un plet, a Narbona, amb l’arquebisbe Aimeric

Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón , primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí 1468 al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero mort el 1529 Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga , avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso mort el 1746, la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso mort el…

Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels…

Molt jove, assistí a la cort de Montsó 1436 Fou enviat a Castella per a tractar la pau 1448 més tard fou capità de cavalls en una altra campanya contra Castella 1452 Anà amb el seu pare a Navarra en missió de pau, i amb ell lluità contra el duc de Medinaceli 1452-53 fou pres i rescatat per les corts d’Aragó Alfons IV, del qual fou majordom major, l’envià en ambaixada a Calixt III 1455 Fou marmessor del príncep de Viana 1461 i, durant la guerra civil, contrari a Joan II Tingué un plet amb la seva mare, durant el qual el rei els embargà les possessions Amb Jaume d’Aragó, baró d’…

Casat amb la seva neboda Ana-Catalina López de Mendoza y de Ponts, baronessa de Sangarrén i, per tant, senyora de Robres Passà, per sentència i després d’un llarg plet, als Sesé, als Altarriba i als Catalán de Ocón

Essent ja vídua 1010, una cèlebre sentència comtal partí aquelles terres entre els litigants 1013 Després, el plet fou resolt favorablement al monestir 1017 contra Adelaida Però la lluita entre la família vescomtal barcelonina i els Sant Martí durà encara anys

La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del s XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837

La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró…

Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta 1670, passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda