Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
marquesat de Remissa
Història
Títol concedit el 1848 amb la denominació de Casa Remissa, a Gaspar Remisa i Miarons; als pocs dies li fou canviada la denominació.
El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Muñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió El títol quedà vacant
Falerii Veteres
Història
Nom llatí de l’actual Civita Castellana
.
Important centre falisc, fou destruïda pels romans el 241 aC i reconstruïda a pocs quilòmetres Falerii Novi
Abū Muḥammad al-Ġarnaṭī
Història
Dret
Darrer cadi i imam de Mallorca.
Governà pocs mesos Morí en la defensa de Palma durant el setge de les forces de Jaume I
batalla de Wagram
Història
Militar
Batalla que tingué lloc els dies 5 i 6 de juliol de 1809, a la plana de Marchfeld, prop de Wagram (Baixa Àustria), entre les tropes franceses de Napoleó (ajudades per l’exèrcit d’Itàlia, comandat del príncep Eugeni, i el cos saxó de Bernadotte) i l’exèrcit austríac, dirigit per l’arxiduc Carles.
Napoleó derrotà els austríacs, que fugiren devers la Moràvia al cap de pocs dies, a Znaim, l’arxiduc Carles demanà l’armistici
La Traza
Història
Organització d’extrema dreta inspirada en el feixisme italià i creada a Barcelona al juliol del 1923 pel capità Alberto de Ardanaz, Marià A.Pérez-Terol i d’altres.
Publicà un butlletí 1924 i desenvolupà episòdicament activitats de propaganda, fins que, el 1935, els seus pocs membres s’adheriren al falangisme
Ermengol IX d’Urgell
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1243).
Fill primogènit de Ponç I, morí pocs dies després d’haver-lo succeït, sense descendència El comtat passà al seu germà Àlvar
batalla d’Alcoraz
Història
Militar
Combat sostingut prop d’Osca, el 1096, per Pere I d’Aragó i pel seu germà, el futur Alfons I, enfront del rei moro de Saragossa al-Musta’īn i del seu aliat, el comte de Nájera, García Ordóñez.
El motiu d’aquest enfrontament fou el setge d’Osca per Pere I Pocs dies després, aquesta ciutat caigué en poder del rei aragonès
Guinedilda
Història
Comtessa de Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Osona, muller de Guifré I el Pelós.
Potser descendent de Borrell, comte de Cerdanya-Urgell-Osona Casada amb Guifré ja des del 877, li sobrevisqué d’uns pocs anys Tingué una nombrosa fillada Apareix constantment al costat del seu marit cooperant en la seva obra de govern
Bernat Marcús
Història
Burgès barceloní, un dels pocs homes que, sense ésser noble, intervingué en el consell del comte Ramon Berenguer IV i en l’alta política del país.
Tenia moltes propietats a la ciutat i una bona part de la muntanya de Montjuïc El 1152 intervingué en el testament de la reina Peronella, el 1162 en la consolidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV i el 1164 en la renúncia del regne d’Aragó feta per Peronella a favor d’Alfons I el Cast Foren moltes les seves activitats comercials i polítiques, sobretot durant el regnat de la reina Peronella El 1166 féu donació de terres per al cementiri dels pobres, al lloc on hi ha l’actual plaça de Marcús i la capella dedicada a la Mare de Déu de la Guia, que recorden la seva pietat i el seu…
Popol-Vuh
Història
Llibre escrit en llengua maia-quiché i en escriptura llatina pocs anys després de la conquesta de Guatemala pels castellans (entre el 1540 i el 1560).
La narració segueix antigues tradicions orals sobre la religió mites sobre l’origen del món i la història dels maies migracions dels quiché i els cakchiquel Fou escrit, segurament, per un noble o un sacerdot maia instruït pels missioners castellans El manuscrit restà perdut, fins que al segle XVIII fou trobat pel dominicà Francisco Ximénez, que en feu la traducció al castellà