Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Lucía Sánchez Saornil
Història
Anarquista i poetessa castellana.
Els anys vint publicà de manera dispersa nombrosos poemes afins a l’ultraisme Collaborà en nombroses publicacions, com La Revista Blanca , Tiempos Nuevos i Solidaridad Obrera , de Barcelona, des del 1933 a CNT , de Madrid, i el 1937 a Umbral de València Destacada feminista, fou, juntament amb MComaposada i APoch, fundadora de l’organització llibertària femenina i redactora i directora de Mujeres Libres 1936 El 1938 ocupà la secretaria del consell general de Solidaritat Internacional Antifeixista Publicà El “romancero” de Mujeres Libres 1938 Després d’uns quants anys d’exili, tornà…
Túl·lia d’Aragó
Literatura italiana
  Història
Poetessa i cortesana italiana.
Filla de l’arquebisbe de Palerm, cardenal Pere d’Aragó i Tagliavia A Roma tingué una veritable cort d’admiradors, però fou també atacada per escriptors, com Silvano Razzi en la seva comèdia La Balia 1560 De Roma es traslladà a Venècia, a Ferrara i, finalment, a Florència, on fou protegida per la duquessa Elionor de Toledo És autora d’un recull de Rime 1547, del poema cavalleresc Il Meschino 1560 i, sobretot, del Dialogo dell’ infinità d’amore 1547, obres que reflecteixen els corrents platonitzants del moment
Nicolau d’Oliver i Fullana
Geografia
  Història
  Militar
Militar i geògraf.
Fill de Nicolau Fullana i Oliver, canvià els seus cognoms per qüestió d’herència Sergent major a Catalunya durant la guerra dels Segadors, vivia a Mallorca el 1650, any en què escriví un epigrama llatí dedicat a la Historia del Reyno de Mallorca de Vicenç Mut Més tard anà a Amsterdam, on es manifestà adepte del judaisme i adoptà el nom de Daniel Judà Coronel d’infanteria al servei d’Holanda contra França, posà de relleu les seves coneixences d’astronomia i de cosmografia en diverses obres, sobretot l' Atlas mayor o Cosmographia blaviana 1659-72, obra en deu volums que redactà en part Publicà…
Telesil·la
Història
  Literatura
Poetessa grega, llegendària heroïna d’Argos.
A la seva poesia —en resten nou fragments— usà un vers especial, el telesilleu, sobretot en els cants cultuals a Apollo i a Àrtemis Hom li atribuí l’himne a la Gran Mare, descobert en una inscripció d’Epidaure del segle III aC, bé que sembla una imitació tardana