Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Abū Yaḥyà Muḥammad ibn ‘Alī ibn Abī ‘Imrān al-Tinmalālī
Història
Darrer valí independent de Mallorca (1208-29).
El califa de Còrdova li ordenà de passar a l’Àfrica, però Abū Yaḥyà no l’obeí Durant el seu govern Jaume I emprengué la conquesta de Mallorca Resistí als atacs dels catalans i contraatacà amb les seves naus Derrotat, empresonat i torturat, morí al cap de poques setmanes
batalla de Vicenza
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut prop de Vicenza (Vèneto), el 7 d’octubre de 1513.
S'hi enfrontaren les forces de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens que incloïen un petit contingent de valencians i les tropes venecianes manades per Bartolomeo di Albiano, que intentaven de revenjar-se de l’atac sofert per Venècia poques setmanes abans La victòria catalanoaragonesa decidí els francesos, aliats de Venècia, a retirar-se del N d’Itàlia durant aquell any
veguer
Història
Funcionari reial dels ducats catalans de Grècia, amb una funció semblant a la dels castellans i capitans.
Teòricament, l’ofici era triennal Hi hagué tres vegueries, amb molt poques notícies de llurs titulars Atenes Guillem Sesplanes, 1321 Galceran de Peralta, 1370/71-74 i 1377-79 Bernat de Vic, 1374-77, Tebes Guillem de Puig, 1331 Joan de Lloria, 1359 Albert de Bonacolsis, 1366-69 Nicolau d’Ardonyo, 1369-72 i 1375-78 i Levàdia Guillem d’Almenara, 1366 i 1373-79 Guillem Frederic d’Aragó, 1366 Gilbert Vidal, 1374
minaret
El minaret de la mesquita de Koutubia, a Marraqueix
© Fototeca.cat
Art
Història
Torre adossada a la mesquita des d’on el muetzí crida a l’oració segons les prescripcions de l’islam.
És situat a la zona d’entrada de la mesquita i el seu desenvolupament és vertical, de planta quadrada o rectangular, gairebé mai circular És de les poques parts de la mesquita que té un aspecte exterior polit Presenta una indubtable similitud funcional i estructural amb els campanars cristians, si bé mai no assolí el grau d’importància d’aquests Excelleixen els minarets de Samarra, Sevilla la Giralda i Rabat
batalla de Rocroi
Història
Militar
Combat mantingut entre les forces franceses i castellanes davant la ciutat homònima a les Ardenes (19 de maig de 1643), que acabà amb la derrota de les darreres.
Aquestes, integrades pels terços i comandades pel militar portuguès Francisco de Melo, governador de Flandes, assetjaren Rocroi a causa del seu interès estratègic i de les poques tropes de què disposava Tanmateix, l’exèrcit francès del duc d’Enghien, més tard príncep de Condé, superior en cavalleria i ben dirigit, acudí en auxili de la ciutat i s’hi imposà La desfeta suposà la fi de l’esperit d’ofensiva de Castella a Europa
Lal Bahadur Shastri
Història
Polític indi.
S'uní al moviment de no-cooperació 1921 i més tard al Partit del Congrés, però el 1946 fou elegit secretari general del congrés parlamentari d’Uttar Pradesh Després d’ocupar diversos ministeris, reformà el partit i esdevingué cap de govern a la mort de JNehru 1964 Durant el seu mandat s’hagué d’encarar a greus problemes alimentaris i a problemes fronterers amb la Xina i el Pakistan Signà l’acord de Taškent 1966 amb el Pakistan poques hores abans de morir
sicilià | siciliana
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l’illa de Sicília.
Bé que hom suposa aquesta terra habitada ja des del Plistocè, segons els antics, els qui li donaren una certa organització i un cert desenvolupament fins al moment de la colonització grega foren els sículs sícul i els sicans Ben poques són les notícies de llur civilització algunes restes de santuaris, prop de Palagònia i d’Hiblea, etc Quan els fenicis fundaven alguns centres a la costa occidental, arribaren els grecs de la Calcídica a partir del 735 aC, fundaren nombroses i riques colònies i, amb el desplaçament dels pobladors indígenes, imposaren a l’illa llur civilització i…
Emmeline Pankhurst

Mrs Pankhurst, líder sufragista.
© Fototeca.cat
Història
Feminista anglesa.
El 1894 fundà la Women's Franchise League, amb la qual aconseguí que les dones casades poguessin votar a les eleccions locals, bé que no al parlament Més tard, el 1903, fundà la Women's Social and Political Union WSPU, i el 1905 abandonà el partit liberal Empresonada tres vegades 1908-09 per la seva militància, durant la Primera Guerra Mundial difongué el sufragisme als EUA, Rússia, el Canadà i Austràlia Elegida 1926 diputada conservadora a la Cambra dels Comuns, la seva salut li impedí de prendre possessió del càrrec Poques setmanes després de la seva mort, fou establert el vot…
Suetoni
Història
Literatura
Erudit i escriptor llatí.
Era amic i protegit de Plini el Jove, gràcies al qual obtingué de Trajà fins i tot el ius trium liberorum malgrat no tenir cap fill Llavors redactà el llibre De viris illustribus biografies d’homes de lletres llatins Fou secretari de l’emperador Adrià, però caigué en desgràcia 121 quan redactava De vita Caesarum biografies dels cèsars des de Cèsar fins a Domicià Fou estudiós incansable de costums i biografies llatins i grecs en parlà a diverses obres, avui perdudes Tingué poques pretensions estilístiques Cercà l’enfocament psicològic com Nepos i Plutarc enfront del cronològic…
lacetà | lacetana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a la part central de Catalunya i documentat en els texts grecollatins des del segle III aC.
Els lacetans limitaven al nord amb els bergistans, a l’est amb els ausetans i els laietans, al sud amb els laietans i els cossetans i a l’oest amb els ilergets El nucli central correspon a la comarca del Bages, amb extensions cap a ponent, part de l’Anoia i del Solsonès, i possiblement la Segarra, puix que Ptolemeu considera que Iesso Guissona era dels lacetans Foren dels pobles que es distingiren per la resistència a l’ocupació romana, durant els primers temps de la conquesta, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans Foren sotmesos per Cató, el 195 aC No són gaire ben…