Resultats de la cerca

A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament…

Podia portar una creu damunt A Catalunya apareix amb la creu patriarcal al s XIII

Constituí una noblesa de segona classe —entre la nobility i la burgesia rica— i era formada pels gentlemen i els esquires Des del s XVI exercí influència al camp, que culminà al s XIX, quan la industrialització minvà la importància d’aquest, la qual cosa la dugué a unir-se familiarment amb la nova burgesia industrial Fins a la reforma electoral del 1832 dominà la Cambra dels Comuns

Tenia lloc el primer dia de maig, en portar els ramats als pasturatges d’estiu Eren característiques les grans fogueres, la finalitat de les quals era la preservació de les malalties dels animals

Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid

Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta Particular de Comerç de Barcelona 1763-76, la qual afavorí Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, n'emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàlliques

Fill primogènit de Francesc I i de la infanta Maria Isabel d’Espanya El 1830 concedí una àmplia amnistia política, però posteriorment tornà a una política absolutista El moviment revolucionari del 1848 li féu concedir una constitució, però les divisions dels liberals li permeteren de no aplicar-la i de portar a terme una forta repressió

Combatent en l’exèrcit roig, afiliat al PCUS 1920, membre del Comitè Central 1939, formà part del govern durant la Segona Guerra Mundial Collaborador de Stalin, el succeí com a cap de govern 1953-55, però, acusat de portar a terme activitats contra el partit, fou exclòs del Comitè Central el 1957, i es jubilà el 1963