Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Guillem I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (790-806) i duc d’Aquitània (Guillem I), fill de Teodoric, comte d’Autun, i d’Alda, possible filla de Carles Martell.
Fou comte palatí a la cort del seu possible cosí Carlemany, i comte de Tolosa en substitució de Corsó, destituït el 790 Lluità victoriosament contra els gascons aquell mateix any, però el 793 fou derrotat a l’Orbièu per un exèrcit sarraí, que, amb tot, hagué de retirar-se cap a la Cerdanya i l’Urgell Actuà com a conseller principal de Lluís el Piadós, rei d’Aquitània 781, i com a governant efectiu seu El 801 aconsellà aquest d’atacar Barcelona i comandà un dels tres cossos d’exèrcit que formaren part de l’expedició que conquerí aquesta ciutat aquell mateix any El 804 es féu monjo…
bèbrice
Història
Individu d’un poble de possible origen traci, esmentat per Sili Itàlic i que habità a Bitínia.
La seva història és, però, envoltada per la llegenda
Guillemó
Història
Fill del comte Berà de Barcelona i possible comte de Rasès, del 814 al 827, potser associat al seu pare.
Després de la destitució de Berà, el 820, degué conspirar contra el domini franc a Catalunya i participà en la revolta d' Aissó 826-827
deità | deitana
Història
Individu d’un poble ibèric, conegut per una citació de Plini, a l’extrem meridional del País Valencià, entre els contestants, al nord, i els bastetans, al sud.
Devia ésser un gup poc important demogràficament, i no és possible d’assenyalar-ne els límits
retaule d’Estopanyà
Història
Tríptic gòtic (s XIV), procedent d’Estopanyà i conservat al Museu d’Art de Catalunya.
Té escenes pintades de la vida de sant Vicenç i de sant Valeri D’autor desconegut, les característiques italianes postgiottesques n'han fet pensar en un possible origen florentí És una de les peces clau de la penetració de l’italogòtic fora de Barcelona
Pere
Història
Militar
Cabdill militar romà que resistí els atacs d’Alaric II, rei dels visigots, contra Tortosa.
Ocupada la ciutat per l’exèrcit reial, Pere fou decapitat el 506 el seu cap fou tramès a Saragossa com a escarment És possible que Pere dirigís la resistència catòlica contra el rei arià que anava expandint els dominis visigòtics per la regió catalana de l’Ebre
Tisó
Història
Nom de l’espasa famosa documentada entre els anys 1018 i 1026 en poder de Ramon Berenguer I, que a la fi del segle esdevingué propietat del Cid i que tornà a la casa comtal potser amb motiu de les noces de Maria, filla d’aquest, amb Berenguer el Gran.
Consta que la posseïren Jaume II, Pere el Cerimoniós, Martí I i Ferran I, el qual segurament la regalà al seu nebot Joan II de Castella, i per aquesta raó apareix a l’inventari dels béns d’Isabel I de Castella, i és possible que la seva fulla sigui una de les avui conservades a la Real Armería de Madrid
el Bord del Rei d’Aragó
Història
Literatura catalana
Trobador.
Nom amb el qual és conegut un possible fill bastard de Jaume el Conqueridor o de Pere el Gran, autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
‘Abd al-‘Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Primer valí d’Al-Andalus, fill de Mūsà ibn Nuṣayr.
Conquerí una bona part del sud peninsular i sembla que no arribà a la Tarraconense Firmà amb el got Teodomir una capitulació amistosa S'establí a Sevilla i es casà amb Egilona, vídua de Roderic L’element got tingué una importància a la seva cort potser hi confiava per a independitzar-se de Damasc És possible que això fos la causa del seu assassinat
comissió Warren
Història
Nom amb què fou coneguda la comissió encapçalada pel president del tribunal suprem dels EUA, Earl Warren, creada pel president L.B.Jonhson l’any 1963 per a investigar l’assassinat de John F. Kennedy-
.
Les conclusions 1964 negaven cap mena de conspiració entre el presumpte assassí, LHOswald, i el qui matà aquest, Jack Ruby, com també les possibles implicacions de la policia de Dallas Testimoniatges posteriors demostraren la parcialitat de les conclusions, i el tema de la possible conspiració tornà a la palestra pública, sobretot arran de la discussió sobre els serveis secrets de seguretat implicats en l’escàndol de Watergate 1974
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina