Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Josep Mas i Domènech
Història
Erudit.
Autodidacte, de jove es lliurà a la recerca historicoarxivística, sobretot a la catedral de Barcelona, de la qual fou beneficiat arxiver 1900 Hi investigà els fons documentals i els dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat Posà amb generositat a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat Publicà tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què destaca la…
Jeroni Tarrés
Història
Cap de la policia coneguda per ronda d’en Tarrés
.
Practicava el proxenetisme i la usura Detingut i processat a causa de la seva participació en l’assassinat de Francesc Tubert, Ros d’Espolla , a Premià de Dalt 1851, passà per les presons de Barcelona, Tarragona i Ceuta Participà com a voluntari en la guerra d’Àfrica, on morí
Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced
Història
Vescomte d’Évol, baró de Guimerà, conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim; fill de Pere Galceran de Castre-Pinós.
Es casà amb Blanca de So, hereva del vescomtat d’Évol Rosselló Acompanyà el rei Alfons IV en l’expedició del 1420 a Itàlia, i aquest premià els seus serveis amb la donació de nombroses rendes reials al Rosselló i a la Cerdanya i la jurisdicció reial sobre les possessions dels vescomtes d’Évol 1424-25 Sostingué un plet amb Bernat de Vilamarí per la possessió de Palau-saverdera, que fou reconeguda a aquest 1454
Ivany de Castre-Pinós i de So
Història
Cavaller, fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced.
Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt Home bellicós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458 Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera 1464-66, que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels enemics El 1466 caigué presoner de Pere IV, bé que el 1468 tornava a ésser en llibertat Joan II el premià amb rendes confiscades
Manuel Rafael Pol i de Quimbert
Història
Espia.
Durant el trienni liberal dirigí el llatzeret de Maó i collaborà en el diari liberal Tertulia Patriótica Mahonesa Tot i això, anà al Principat amb cartes de recomanació com a reialista i la Regència d’Urgell li confià diverses missions, algunes a França Capturat pels liberals octubre del 1822, es digué espia liberal i féu delacions tan importants que el govern constitucional el premià en lloc de punir-lo, puix que permeteren de conèixer les vinculacions d’eclesiàstics de Maó, Barcelona i Vic fins i tot el bisbe mateix de Vic, R Strauch amb la Regència d’Urgell Mai no ha estat…
Bernardo Mozo de Rosales
Història
Política
Polític.
Absolutista, fou, segons sembla, l’autor del Manifiesto de los Persas , que encapçalà amb la seva signatura Anà a València a dur-lo a Ferran VII, que el premià amb el marquesat de Mataflorida El 1819 fou ministre de gràcia i justícia Destituït pels liberals 1820, s’exilià a França, on reuní recursos i, juntament amb Jaume Creus i Martí i el baró d’Eroles, s’apoderà de la Seu d’Urgell 1822 i hi creà la regència d’Urgell Es posà en contacte amb els membres de la Santa Aliança, reunits al congrés de Verona, i demanà llur intervenció per a restablir l’absolutisme En caure la Seu d’…
Arnau Mir I de Pallars Jussà
Història
Comte del Pallars Jussà (1124-74).
Fill del comte Arnau Ramon i successor del seu oncle Bernat Ramon Fou un dels personatges que intervingueren en les negociacions catalanoaragoneses que portaren el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al govern d’Aragó 1137 i fou un gran collaborador d’aquest darrer prengué part en la conquesta de Lleida i probablement de Tortosa el comte premià aquests serveis confiant-li la plaça de Fraga També ajudà el seu senyor en la guerra contra Sanç VI de Navarra, en la qual caigué presoner El 1157 féu testament i posà el seu fill menor i el govern del comtat sota l’alta senyoria de l’…
Gilabert de Centelles i Riu-sec
Història
Baró de Nules i d’Oliva, conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fou conseller i camarlenc del rei Martí Fill de Pere de Centelles i de Vilanova Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels quals caigué presoner a Ceret 1390 Amb les tropes de reforç enviades pel rei Joan I al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere…
Diego Gómez de Sandoval y de Rojas
Història
Noble castellà, primer comte de Castrojeriz (1426) i quart de Dénia (des del 1431) i canceller i adelantado major de Dénia (des del 1431) i canceller i adelantado major de Castella.
Durant la regència castellana de l’infant Ferran 1406-16 lluità contra els sarraïns a Antequera, Setenil i Ronda i combaté a Aragó i València contra els urgellistes, a favor de l’esmentat infant, pretendent a la corona catalanoaragonesa Ferran premià els seus serveis amb la donació de la senyoria de Lerma 1412 Fou collaborador del seu oncle, l’arquebisbe de Toledo Sancho de Rojas, regent de Castella durant alguns anys de la minoritat de Joan II Valedor incondicional dels interessos castellans dels fills de Ferran I d’Aragó, obeint els designis del rei Joan II de Navarra s’…
Joan de Pròixida
Història
Alt funcionari reial.
Fill d’Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte Metge de l’emperador Frederic II, fou senyor de l’illa de Procida Serví el rei Manfred I de Sicília com a metge i canceller i, en morir el monarca, continuà fidel a Conrad II i conspirà contra Carles I de Nàpols 1266-68 Mort Conrad II, es refugià a Venècia Carles I li confiscà els estats Anà a Praga i a diverses ciutats alemanyes per tal de convèncer el landgravi Frederic de Turíngia d’ésser rei de Sicília 1270 Fallit l’intent, es presentà a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó vers el 1275 L’infant Pere, gendre de Manfred I, li premià…