Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
laietà | laietana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, documentat a les fonts grecoromanes des del segle III aC.
A la costa, el límit meridional del massís de Garraf sembla segur el del nord podria haver estat més enllà de la Tordera, si, com vol Ptolemeu, Blandae Blanes pertangué als laietans, però alguns autors suposen que la frontera amb els ausetans de la Selva podia haver estat entorn d’Arenys És probable que els límits interiors coincidissin amb els del Vallès, però no és segur que Egara Terrassa fos dels laietans El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya preromana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers…
aurí | aurina
Història
Individu d’una tribu preromana dels càntabres, establerta a l’est del riu Nansa, Castella.
Sembla que era un grup celta infiltrat en aquesta comarca
bràcar | bràcara
Història
Individu d’una tribu galaica preromana que ocupava les terres portugueses de la Braga actual.
Llur ciutat principal, Bracara , fou convertida en cap del convent jurídic bràcar de la província tarraconense
contestà | contestana
Història
Individu d’un poble ibèric que a l’època preromana ocupava la part meridional del País Valencià.
Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…
arvern | arverna
Història
Individu d’un poble cèltic de la Gàl·lia preromana, establert a l’actual Alvèrnia, a la qual ha donat el nom.
Rivals dels edus, els arverns durant el s II aC aconseguiren de dominar les tribus veïnes Davant la conquesta de Juli Cèsar restaren de primer neutrals, però després seguiren Vercingètorix Vençuts l’any 51 aC, després de la caiguda d’Alèsia se sotmeteren a Cèsar, tot mantenint llur identitat com una civitas de l’Aquitània
albió | albiona
Història
Individu d’un poble cèltic establert a l’època preromana al S d’Anglaterra, probablement relacionat amb els albions d’Astúries.
baquate
Història
Individu d’una tribu berber que a l’època preromana i romana ocupava la part meridional de la Mauritània, citada pels autors clàssics com un dels grups indígenes més importants del Marroc antic.
Sembla que el seu centre era a la banda nord de l’Atles mitjà
blastofenici | blastofenícia
Història
Segons l’historiador Apià, individu d’un poble establert des d’època preromana a la franja litoral de l’Andalusia mediterrània, el qual en fonts més antigues és anomenat libifenici, i bastulopúnic per Ptolemeu.
Cesse
Història
Seca ibèrica que hom ha relacionat amb la ciutat preromana de Cissa
, de situació incerta, al litoral català, que des de la fi del segle III aC encunyà denaris i quinaris d’argent i asos i fraccionaris de bronze seguint el sistema ponderal romà de l’as uncial.
Des de l’inici del s II aC fins al 133 aC el pes s’anà reduint de mica en mica fins a acabar a mitjan s I aC amb les emissions semiuncials