Resultats de la cerca

Passà als Muntadas, que han adoptat el cognom Muntadas-Prim

Era fill de Pau Prim i Estapé —reusenc, però oriünd de Verdú Urgell i pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera—, que alternà la professió de notari amb la de militar havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i de Teresa Prats i Vilanova, filla d’un comerciant A dinou anys s’enrolà, el 1833, en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus organitzà per lluitar contra els carlins rebé el bateig de foc el 7 d’agost de 1834 i tot seguit realitzà el seu primer acte destacat en dirigir…

A la mort dels seus fills passà als Salvadó-Prim i després als Muntades-Prim

Fou convertit en ducat de Los Castillejos el 1870 per Amadeu I a favor del fill d’aquell, Joan Josep Prim i d’Agüero Passà als Salvadó-Prim i als Muntadas-Prim

Després ha passat als Muntades-Prim

La victòria de les tropes espanyoles valgué a Prim el títol de marquès de Los Castillejos

Fill de Francesc Milans del Bosch Lluità en l’exèrcit liberal, del 1833 al 1840, contra els carlins Amic íntim del general Prim, s’alçà com ell contra Espartero a Reus maig del 1843 i passà a Barcelona, però n'hagué de fugir amb ell davant la revolta de la Jamància Diputat a corts 1844, el 1854 el govern l’envià a parlamentar amb O'Donnell, cap de l’alçament progressista El 1861 anà a Mèxic amb l’expedició del general Prim, que pretenia envair aquest país i obligar el seu govern el pagament del seu deute amb Espanya Acampat l’exèrcit de Prim a Veracruz…

Participà en la revolució del 1868 i fou elegit diputat el 1869, però s’uní al grup de republicans descontents i dirigí una partida republicana a Andalusia 1869 Acusat d’instigador de l’assassinat del general Prim, s’exilià a Amèrica i França i publicà Los asesinos del general Prim y la política en España 1886, en defensa de la seva innocència

Participà com a progressista en la revolució del 1854 i fou elegit diputat per Zamora Lluità el 1856 contra O'Donnell i hagué d’exiliar-se a França Tornà poc temps després i fou elegit novament diputat L’any 1863 adquirí i dirigí el diari La Iberia Conspirà amb Prim i hagué de fugir a Portugal, des d’on passà a Anglaterra i a França Preparà la rebellió dels sergents de la caserna de San Gil, a Madrid 1866, que fracassà condemnat a mort en rebellia, pogué fugir a França L’any 1868 s’uní a Serrano i fou un dels caps del moviment revolucionari Ministre de governació amb Serrano i…

La victòria espanyola, a la qual contribuí el general Joan Prim i els seus voluntaris catalans, permeté l’ocupació de la ciutat