Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
pla d’Ayutla
Història
Programa polític elaborat pel Partido Liberal mexicà a la població d’Ayutla (Guerrero) el 1850, tot recollint els postulats de José María Luis Mora.
Establia la llibertat civil en la seva plenitud i molt especialment la de consciència Tots aquests principis integraven el manifest del coronel Florencio Villarreal, el qual, en companyia dels generals Juan Álvarez i Ignacio Comonfort, s’aixecà contra el general Antonio López de Santa Anna el primer de març de 1854 La constitució mexicana del 1857 recollí tots els principis liberals d’aquest moviment ideològic
josefinisme
Història
Principis que informaren les reformes eclesiàstiques de l’emperador Josep II
.
Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual
conferència de Brazzaville
Història
Reunió celebrada a Brazzaville, al gener del 1944, pels representants de les colònies de França, presidida pel general De Gaulle i per René Pleven.
La conferència establí els principis de les reformes diplomàtiques administratives i socials que conduïren a la creació de la Union Française 1946
Henry Sidgwick
Economia
Història
Política
Moralista, polític i economista anglès.
Professor a Cambridge 1859 D’esperit antimetafísic, acceptà els principis de l’utilitarisme Formulà una teoria sobre l’origen dels salaris, com a provinents de la renda dels consumidors Publicà Principles of Political Economy 1883 i The Methods of Ethics 1874
carta de l’Atlàntic
Història
Declaració signada el 14 d’agost de 1941 per Franklin D. Roosevelt, president dels EUA, i pel primer ministre britànic Winston Churchill.
La carta, que resumia els principis dels aliats en política internacional, un cop acabada la guerra amb els alemanys garantia la lliure determinació de tots els pobles, la inviolabilitat territorial i l’accés de tots els estats a la cooperació econòmica internacional
Gian Rinaldo Carli
Economia
Història
Economista i erudit italià.
És autor de Sulle monete 1751-59, dins la línia del quantitativisme i del mercantilisme, i de Del Commercio Libero dei grani 1771, on es manifestà contrari als principis de la fisiocràcia i al lliure comerç del blat És autor també d' Antichità italiche 1788-90
George Hamilton Gordon
Història
Estadista escocès, quart comte d’Aberdeen.
Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-1830 i Peel 1841-1846 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea
orleanisme
Història
Corrent polític sorgit a França sota la Restauració i aglutinat entorn de Felip Igualtat.
Basat en principis no legitimistes sinó ideològics —antiabsolutisme, fi de les ingerències estrangeres—, corresponia als interessos i sentiments de la burgesia financera i industrial El règim polític és fruit d’un pacte, i la seva legitimitat li és donada per la voluntat del poble, identificat amb les elits educades i benestants Passat el 1848, esdevingué un partit d’ordre que mai més no retrobà el seu dinamisme
Carles Frederic I de Baden
Història
Marcgravi (1738-1806) i després gran duc de Baden.
De la línia dels Baden-Durlach, en extingir-se la dels Baden-Baden 1770 reunificà el país Durant el seu llarg regnat governà segons els principis del despotisme illustrat Amic del marquès de Mirabeau i de Du Pont de Nemours, s’inspirà en les idees fisiocràtiques per a millorar l’agricultura El 1783 suprimí la servitud El 1806 fou elevat a la categoria de gran duc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina