Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Maria Comnè
Història
Reina d’Hongria i Tessalònica.
Filla de l’emperador Manuel I i d’Irene abans Berta de Sulzbach Fou promesa el 1163 amb el rei Bela III d’Hongria, però aquest trencà la promesa el 1169, i fou casada el 1178 amb el cèsar Rainer de Montferrat, fill del marquès Guillem IV, a qui Manuel I donà el regne de Tessalònica Ambdós foren assassinats
tractat de Viterbo
Història
Acord signat a Viterbo entre el papa Lleó X, Ferran II de Catalunya-Aragó i els suïssos, d’una banda, i Francesc I de França de l’altra, el 13 d’octubre de 1515.
França obtingué la retirada dels suïssos, l’ocupació del Milanesat i la promesa d’ajut papal contra Nàpols després de la mort de Ferran II
Teodomir
Història
Personatge visigot, probablement comte o duc, senyor de la regió de Múrcia i Oriola, que després d’algunes campanyes victorioses pactà amb el general àrab ‘Abd al-‘Azīz, cap al 713.
Li fou permès de romandre com a senyor de la cora o zona dita després de Tudmir , amb capital a Oriola, mitjançant promesa de vassallatge i el lliurament d’un tribut anual Sembla que Teodomir fou succeït pel seu probable fill, Atanagild, vers el 743
Isabel de França
Història
Reina de Castella i de Catalunya-Aragó, filla d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici.
Fou la tercera muller de Felip II de Castella Promesa del príncep de Girona i Astúries, Carles, en morir Maria Tudor hom estipulà el seu matrimoni amb Felip II, considerat com a garantia del tractat de Cateu-Cambrésis 1559 i com a aliança contra el protestantisme
Caterina de Portugal
Història
Infanta de Portugal, filla d’Eduard I.
Joan II de Catalunya-Aragó obtingué que fos promesa al príncep Carles de Viana 1460 Mort aquest 1461 es retirà al convent de Santa Clara, de Lisboa Morí quan hom preparava el seu matrimoni amb Eduard IV d’Anglaterra Escriví diverses obres pietoses i traduí Disciplina monastica de sant Lorenzo Giustiniani al portuguès
Sancho Panza
Història
Personatge de la novel·la de Cervantes
El Quixot
.
Company inseparable del cavaller, a qui serveix d’escuder, el seguirà fidelment, no tan sols per la promesa de riqueses, sinó per un sincer afecte que anirà creixent al llarg de l’obra Home d’enginy popular, fa les delícies del lector amb la seva parla aguda, divertida, plena de popularismes i refranys
Hipòlita Maria Sforza
Història
Duquessa de Calàbria.
Filla del duc Francesc I de Milà i de Blanca Maria Visconti Tingué com a preceptors els humanistes Guiniforte Barzizza i Constantí Làscaris Fou promesa 1455 i casada 1465 amb Alfons d’Aragó, duc de Calàbria després rei Alfons II de Nàpols Amant de la literatura clàssica i la filosofia, reuní una important biblioteca
Isabel dels Baus
Història
Reina de Nàpols, filla de Pirro dels Baus.
Fou promesa al duc de Calàbria, fill hereu de Ferran I de Nàpols però mort aquell, fou casada amb l’altre fill, Frederic després Frederic I de Nàpols Quan el seu regne fou ocupat per Ferran II de Catalunya-Aragó, seguí el seu marit a França i, vídua 1504, tornà a Itàlia, a la cort dels Este
Ramon Berenguer V de Provença
Història
Comte de Provença (1209-45), fill del comte Alfons II i de la seva muller Garsenda de Sabran.
Succeí el seu pare, sota la tutela del seu oncle Pere I de Catalunya-Aragó, que se l’endugué a la seva cort Durant la seva minoritat Provença sofrí greus pertorbacions, sobretot després de la mort de Pere I a Muret el 1213 Llavors el jove Ramon Berenguer estigué uns quants anys a Montsó, sota la guarda dels templers, al costat del seu cosí Jaume I En sortí en forma reservada pel novembre del 1216 per embarcar-se a Salou amb rumb a Provença Mentrestant el comte Sanç, regent a Catalunya, Aragó i Montpeller, havia governat també els estats del comte provençal En arribar-hi, aquest hagué de…
Juan Bautista Aznar
Història
Militar
Política
Almirall i polític castellà.
Cap de l’esquadra del Marroc el 1921, fou ministre de marina en el govern de Manuel García Prieto, marquès d’Alhucemas 1922-23 Collaborador de la Dictadura, presidí el darrer govern de la monarquia amb la promesa d’unes eleccions sinceres, començant amb les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que donaren pas a la Segona República Espanyola
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina