Resultats de la cerca

Participà en la primera guerra russoturca 1768-74 fou el favorit de Caterina II 1774-76, sobre la qual tingué una gran influència política, i amb qui collaborà en les reformes interiors 1775 i 1785 Fundà noves ciutats amb gent immigrant Nikolajev, Jekaterinoslav, etc Impulsà l’annexió del kanat de Crimea a l’imperi rus 1783 i la fundació de Sebastopol 1784 Somià la restauració de l’imperi Bizantí en la persona de Constantí, net de la tsarina Organitzà la segona guerra russoturca 1789-91, però no hi tingué èxit i perdé la influència política sobre Caterina II

Fou visir dels seljúcides Alp Arslān i Malik Shā i senyor incontestable de l’Imperi durant el soldanat d’aquest Mecenes, protegí filòsofs i literats, com Algatzell i ‘Umar Khayyām i els estudis astronòmics i matemàtics i fundà a Bagdad la primera madrassa del seu nom Ell mateix escriví un tractat de política

El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89

A la mort de Numerià fou elegit emperador per un tribunal de generals 284 Associà Maximià al govern i li confià també el de l’Occident, mentre que ell es reservava el de l’Orient i la preeminència suprema Mentre Maximià s’ocupava dels afers de les Gàllies, del Rin i de Britània, Dioclecià recuperava l’Armènia aprofitant les lluites dinàstiques de l’imperi Persa El 293, davant les alteracions polítiques i socials, els emperadors nomenaren dos nous collaboradors de jerarquia inferior, els quals, amb el títol de cèsars, s’associaren a cadascun d’ells, corresponent Galeri a Dioclecià i Constanci…

Escriptor i polític francès Exiliat durant la Revolució, retornà sota el Directori i esdevingué membre del Consell d’Instrucció Pública 1814, diputat per l’Avairon 1815-22 i ministre d’estat 1822 Fou membre de l’Académie Française 1816 i par de França 1823, títol que renuncià arran de la revolució del 1830 Capdavanter del pensament contrarevolucionari, del legitimisme i del tradicionalisme filosòfic, afirmà que la font de tot coneixement és la revelació, que la monarquia és de dret natural i, tot justificant l’esclavatge i l’antisemitisme, rebutjà els postulats racionalistes del s XVIII…

Lluità contra David per tal d’imposar com a rei Isbòset, fill de Saül, i en aquesta lluita matà Assael, nebot de David Havent-se passat després a l’exèrcit d’aquest, fou assassinat davant Hebron per Joab, germà d’Assael David dedicà un plany a la mort d’Abner

Una vegada mort el seu pare Almansor 1002, el succeí en el regiment del califat, tot mantenint Hišām II com a sobirà de dret Exercí una hegemonia sobre els regnes del nord de la península, en les disputes dels quals actuà sovint d’àrbitre Les ràtzies contra llurs territoris li valgueren el nom d’Al-Muẓaffar ‘el triomfador’ en una d’elles devastà el sud dels comtats de Barcelona, de Manresa i d’Urgell 1003 Morí a punt d’emprendre una altra expedició, potser emmetzinat pel seu germà Sançol

La seva política consistí a ajudar successivament els partidaris dels turcs i els dels russos Féu costat al tsar Pere el Gran al començament de la guerra contra Suècia però, amb la intenció d’assegurar la independència d’Ucraïna, signà un acord amb el rei de Suècia Carles XII Tot i que molts cosacs el seguiren, fou vençut, juntament amb els suecs, a Poltava 1709, fracàs que agreujà la dependència ucraïnesa de Rússia

Afiliada al populisme, fou fundadora de l’associació terrorista Zeml’a i Svoboda ‘Terra i Llibertat’ Participà en els atemptats contra el tsar Alexandre II Del 1884 al 1904 estigué empresonada a Schlüsselburg actual Petrokrepost’ És autora d’unes Memories of a Revolutionist 1927