Resultats de la cerca

Fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 i diputat a corts per l’ORGA Organització Republicana Gallega Autònoma, partit que dirigí i que fusionà, el 1936, amb la Izquierda Republicana Des de la proclamació de la República 1931 ocupà diversos ministeris de marina 1931, de governació 1931-33 i d’obres públiques 1936 En accedir Azaña a la presidència de la República, li encarregà de formar govern 13 de maig de 1936, en el qual es reservà la cartera de guerra Essent president del govern, hagué de fer cara a les difícils circumstàncies de l’aixecament militar i de la…

Gaudí de la confiança de Felip II Membre del Consell de Castella, fou president del Consell d’Itàlia 1563 i inquisidor general 1573 Ajudà Antonio Pérez en el seu ascens polític i, amb l’ajut d’aquest, esdevingué arquebisbe de Toledo 1577, on convocà un sínode 1582 a favor de la reforma tridentina

El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano  i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El…

Després de les gestions preparatòries de Marcellí Domingo i José Salmerón, la reunió se celebrà al Casino Republicano de la ciutat basca, sota la presidència de Fernando Sasiaín i amb l’assistència de Macià Mallol i Bosch, per Acció Republicana de Catalunya , MCarrasco i Formiguera per Acció Catalana , JAiguader i Miró per Estat Català, Alejandro Lerroux per l’Alianza Republicana, Marcellí Domingo, Álvaro de Albornoz i Ángel Galarza pel Partit Radical-Socialista, Manuel Azaña per Acción Republicana, Santiago Casares Quiroga per l’Organización Republicana Gallega Autónoma, Niceto Alcalá Zamora…

Eibar fou la primera ciutat que proclamà la república sota l’impuls dels dirigents socialistes A Madrid, on fou proclamada a la tarda, la jornada fou intensa en negociacions diplomàtiques, prop d’Alfons XIII i del govern monàrquic, encaminades a impedir actituds de resistència i a aconseguir un canvi de poders sense violència El comte de Romanones tingué una entrevista amb Alcalá Zamora al domicili de Gregorio Marañón i aconsellà al rei d’abandonar el país El rei, malgrat les pressions que li feren La Cierva i Bugallal perquè acceptés la formació d’un gabinet de resistència monàrquica, decidí…

Fou provocada pel cop d’estat planejat pel general Emilio Mola dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República El triomf electoral del Front Popular 16 de febrer de 1936 estimulà i refermà els propòsits de…