Resultats de la cerca

Fou confessor de la reina Maria de Castella Deixà inèdites tres obres asceticomístiques en castellà Refusà el bisbat de Sigüenza

Fortificà el territori de Judà i refusà els atacs dels cuixites i dels israelites Pactà amb Benhadad, rei de Damasc, i meresqué, per això, la reprovació del profeta Hananí Lluità per abolir la idolatria

Fill del tsar Alexandre III, fou declarat hereu del seu germà gran, Nicolau II, per mort del germà, el gran duc Jordi El 1917 Nicolau II abdicà la corona en ell, que la refusà, i fou proclamada la república Morí assassinat

De jove s’establí a Tenerife, on fou ajudat per Agustí Guimerà Fundà el setmanari “La Opinión”, que es convertí en diari el 1882 Milità en el Partit Conservador i fou amic de Cánovas del Castillo, però refusà tota mena d’honors o distincions oficials

Fill de l’elector Ernest I Elegit vicari imperial a la mort de l’emperador Maximilià I, refusà 1519 la seva candidatura, la qual cosa afavorí l’elecció de Carles V Protegí Luter, professor de la universitat que ell havia fundat 1502 a Wittenberg, i li donà refugi a Wartburg

Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs

Nomenà Venizelos primer ministre i aprovà l’entrada de Grècia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats Pels tractats de Neuilly 1919 amb Bulgària i de Sèvres 1920 amb Turquia, Grècia veié considerablement augmentat el seu territori Mustafa Kemal, però, refusà d’acceptar aquest darrer tractat, i el 1920 esclatà la guerra contra Turquia encoratjada per la Gran Bretanya, i el govern es feu impopular Alexandre morí el mateix any, a conseqüència d’una mossegada d’un mico

Fou procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne 1410-12 i refusà la candidatura de Lluís, duc de Calàbria, net de Violant, al Parlament de Catalunya 1411 i davant els compromissaris de Casp 1412 Entre el 1419 i el 1422 fou tutor de Joan Jeroni de Vilaragut, fill de Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà, i del cavaller valencià Joan de Vilaragut El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria

Esdevingué heroi nacional arran del ressorgiment del nacionalisme gallès dels s XIX i XX Descendent dels darrers prínceps de Powys, estigué incorporat a la gentry anglesa fins que, el 1400, es rebellà contra Enric IV Durant la revolta fou proclamat príncep de Galles i la seva autoritat fou reconeguda per França, Escòcia, i pels capitosts irlandesos Bé que fou derrotat per l’exèrcit anglès 1409, les seves tropes lluitaren fins el 1412 i refusà el perdó reial que li fou ofert el 1415

Logoteta general de l’Imperi, fou proclamat emperador amb motiu de la revolta militar que destronà l’emperadriu Irene Per tal d’estabilitzar l’economia, suprimí els beneficis fiscals atorgats al clergat, que se li mostrà contrari per aquesta acció i pel fet d’ésser tolerant en la qüestió dogmàtica i enèrgic en l’afirmació del poder imperial per damunt de l’Església Refusà de concedir el tribut al califa de Bagdad i guerrejà contra Carlemany a l’Adriàtica Morí combatent els búlgars