Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
abdalwadita
Història
Membre de la família dels Banū ‘Abd al-Wād (o Banū Zayyān), dinastia berber fundada, després de la dissolució del poder almohade, per Abū Yahyà Yagmurāsan ibn Zayyān, el govern del qual començà el 1236 al territori de l’actual Algèria, amb capital a Tlemcen.
Sostingué repetits atacs dels seus veïns marínides del Magrib i hàfsides d’Ifrīqiya, fins que els turcs acabaren amb llur domini 1550
Giovanni Cornaro
Història
Dux de Venècia (1709-22).
Havia estat ambaixador de la república veneciana a la cort de Carles II de Castella, des d’on trameté al seu govern unes Relazioni publicades el 1868, en les quals explica l’extrema misèria de la península Ibèrica i els repetits atacs francesos a Catalunya
Maria Lluïsa Dara i Zamora
Història
Baronessa de Purroi.
Es destacà en l’organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d’altres caps carlins, durant la primera guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat
Mawlāy ‘Abd al-Ḥafīẓ
Història
Soldà del Marroc (1907-12).
Fill de Mawlāy Ḥasan, assolí el poder en revoltar-se contra el seu germà ‘Abd al-'Azīz Repetits desordres l’obligaren a sollicitar la intervenció francesa i a acceptar-ne el protectorat Sis mesos després hagué d’abdicar a favor d’'Abd al-'Azīz Residí a Barcelona 1914-18, on Guimerà li dedicà un himne
Ismā‘īl ibn Mūsà
Història
Senyor de Lleida.
Net de Mūsà ibn Fortun Banū Qasī , encapçalà una revolta 870 contra Còrdova, s’emparà de Saragossa 871 i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repellí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà 880 després d’ésser derrotat i empresonat De nou senyor de Lleida 882, hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà 884
batalla de Bailèn
Història
Militar
Batalla lliurada el 19 de juliol de 1808 prop de Bailèn (Andalusia) entre l’exèrcit francès comandat pel general Dupont i les tropes reunides per les juntes de defensa de Granada i Sevilla sota el comandament del general Castaños.
A les tropes andaluses s’afegí un cos de voluntaris format en gran part per genets garrochistas andalusosEls francesos es deixaren dividir i encerclar, i, després de repetits atacs per a rompre el cercle, Dupont decidí de rendir-se amb totes les tropes Els presoners foren conduïts a l’illa de Cabrera, on en moriren molts Fou la primera derrota a camp obert soferta pels exèrcits napoleònics i tingué un gran ressò a tot Europa com a conseqüència de la derrota, Josep Bonaparte sortí de Madrid i deixà tot el sud de la península Ibèrica a les mans de les juntes de defensa
al-Munḏir ‘Imad al-Dawla
Història
Senyor de Lleida, Tortosa i Dénia (1081-90).
Aliat amb Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d’Aragó, fou derrotat 1082 pel seu germà Yūsuf al-Mu'tamin de Saragossa, que era ajudat pel Cid Conquerí Xàtiva i assetjà València, defensada victoriosament per Álvaro Háñez Intentà de resistir els repetits atacs del Cid presa del castell de Polop el 1089 i devastacions de Dénia i Tortosa aliat de nou amb els comtes catalans i amb el nou rei de Saragossa, el seu nebot Ahmad ibn Yūsuf al-Musta'īn, però a la seva mort el seu fill i successor Sulaymān es féu tributari del Cid
jocs seculars
Història
Antics jocs romans.
Celebrats per primera vegada probablement l’any 249 aC, foren repetits també en set altres ocasions 146 i 17 aC i 47, 88, 147, 204 i 248 dC, la darrera de les quals per commemorar el millenari de la fundació de Roma Bé que haurien hagut de celebrar-se només un cop cada cent anys, a l’època imperial foren convocats a intervals irregulars de temps Tenien lloc prop del Tíber, en una localitat anomenada Tarentum, on hi hagué una ara soterrània en honor de Plutó i Prosèrpina d’on el seu caràcter ctònic El 1890, a la ribera esquerra del riu, foren trobats alguns fragments d’actes dels…
qarakànida
Història
Membre de la dinastia turca (anomenada també ilkan) que regnà a l’Àsia Central des de mitjan segle X fins al començament del XIII.
D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de…
díptic
Art
Història
Tauleta doble unida per frontisses i plegable.
Al Baix Imperi romà eren d’ivori amb relleus a l’exterior representaven figures soles segle IV, escenes de cacera o jocs segle V Des de la fi del segle IV fins al segle VI es posà de moda de regalar a l’emperador i a d’altres personalitats uns díptics anomenats consulars perquè commemoraven el nomenament d’un cònsol, els quals tenien, a la part exterior, relleus d’ivori, molt rics en informació documental, i a l’interior hi havia cera per a escriure-hi A Bizanci foren repetits els mateixos temes amb finalitats similars A l’època gòtica i al Renaixement eren pintats o tallats a la…