Resultats de la cerca

Milità a les files anarquistes bé que fou acusat d’ésser confident del governador civil i fou detingut després d’ésser llançada una bomba contra una processó al carrer de Canvis Nous de Barcelona juny 1896 Empresonat al castell de Montjuïc, fou un dels qui sofriren més maltractaments i, tot i no ésser veritat, reconegué la seva culpabilitat i la d’altres anarquistes, fet que fou la base legal per a iniciar el procés de Montjuïc Fou afusellat el 4 de maig de 1897

Fou, successivament, boteller del rei Pere el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán 1376, algutzir del mateix rei 1379, batlle general de València 1380-81 i governador general de València 1381-86, càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s’havia decantat pel partit de l’infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan I, esdevingut rei 1387-89 Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i els…

Jueu, segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1296 encomanà, juntament amb Benvenist Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d’alguns llibres de medicina de l’àrab al català

Fou administrador 1917 i inspector 1922 de les colònies franceses resident superior a la Indoxina 1931, governador de la Cotxinxina 1934-38 i prefecte d’Alger 1940-42 De nou al Rosselló, fou president honorari de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans

Noble normand per suggeriment i amb l’ajut del seu oncle Robert de Braquemont, resident a Castella, emprengué la conquesta de les illes Canàries 1402 Enric III de Castella li concedí el títol de rei de Canàries amb caràcter feudatari, el dret de batre moneda i la cinquena part dels productes de les illes El 1405 abandonà definitivament les Canàries

Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener del 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol del 1873 Posteriorment continuà 1874 essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid

Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l’octubre de 1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d' El Combate 1870 i 1872 El 1873 fou el vicepresident del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme És autor de Cincuenta años de conspirador Memorias político-revolucionarias 1853-1903 1932, una de les fonts importants per a l’estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents

Tipògraf Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE 1890 com a representant de Jaén De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma —de la qual fou president en 1892-94— i impulsà la creació de la de Manacor Dirigí La Bandera Roja , on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València

Inicià la seva carrera al nord d’Àfrica, on fou nomenat comandant El 1894 fou enviat a la Indoxina i a Madagascar, on romangué fins el 1902 Nomenat general, el 1903 fou destinat a Algèria i en dirigí la pacificació Després dels fets sagnants de Fes 1912, fou cridat com a resident general al Marroc, on reprimí els aixecaments El 1921 fou nomenat mariscal de França, però el 1925, en ésser confiades les tropes que combatien Abd el-Krim a Pétain, dimití els seus càrrecs i tornà a França

Militant de les Joventuts Llibertàries des del 1936, féu la guerra civil de 1936-39 al front d’Aragó i, caigut presoner, fou empresonat fins el 1945 Reincorporat al moviment anarquista, d’ençà del 1947 passà a la lluita armada antifranquista — atracaments a entitats bancàries, bombes en edificis oficials, atemptats contra elements del règim — , sobretot a Barcelona i, ocasionalment, en collaboració amb Francesc Sabaté Resident a Itàlia 1951-57, hi practicà també cops econòmics en favor de l’organització, però, en retornar a Catalunya, fou mort per la policia