Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Régis Debray
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor francès.
Atret per la revolució cubana, s’uní amb Che Guevara a la guerrilla de Bolívia, on fou empresonat 1968-70 i excarcerat per pressió del govern francès De retorn a França ingressà al Parti Socialiste Français, i el 1981 fou nomenat assessor especial del president F Mitterrand per a afers internacionals i en 1985-93, lletrat del Consell d’Estat Entre altres obres, ha escrit La révolution dans la révolution 1967, Allende sur la situation au Chili 1971, La guérrilla du Che 1974, Que vive la République 1988 i Traité de médiologie 1991
J. Napoléon Fervel
Història
Militar
Militar de l’arma d’enginyers de l’exèrcit francès.
Publicà, el 1851, una història de les Campagnes de la Révolution Française dans les Pyrénées-Orientales de 1793-95, amb una descripció topogràfica És també autor de La dernière année du général Dagobert 1873
Harold Joseph Laski
Història
Política
Polític anglès.
Professor de la London School of Economics, fou membre prominent de la Fabian Society i del Labour Party Escriví Liberty in the Modern State 1930, The Rise of European Liberalism 1936 i Reflections on the Revolution of Our Time 1943
Giuseppe Gorani
Filosofia
Història
Política
Polític i pensador italià.
Lluità a la guerra dels Set Anys a favor d’Àustria Partidari de la Revolució Francesa, s’establí a París 1792 Escriví Il vero despotismo 1770, Ricerche sulla scienza dei governi 1790 i Lettres aux souverains sur la Révolution française 1793
Elisabeth Cady Stanton
Història
Feminista nord-americana.
Conegué les lleis discriminatòries al despatx del seu pare, el jutge DCady Casada amb l’abolicionista Henry Brewster Stanton 1840, es lliurà a la reivindicació feminista En collaboració amb Susan BAnthony escriví The Revolution 1868-70, i amb Matilde Gage The History of Woman Suffrage 1881-1922
Charles Malato
Història
Política
Anarquista francès d’origen italià.
Fundà la Ligue Cosmopolite, que publicà La révolution cosmopolite 1885 i defensà l’anarquisme insurreccional Expulsat de França 1892, a Londres dirigí una campanya internacional en defensa de la revisió del procés de Montjuïc 1909 En tornar a França, participà en l’atemptat contra Alfons XIII d’Espanya a París 1905
Philippe Joseph Buchez
Filosofia
Història
Filòsof i polític francès.
De primer deixeble de Saint-Simon, més tard se'n separà i tractà de fer una síntesi entre el socialisme, el cristianisme i l’ideal revolucionari El 1848 fou elegit president de l’Assemblea Constituent Escriví, entre altres, Introduction à la science de l’histoire 1833, Histoire parlamentaire de la Révolution française 1834-38 i Essai d’un traité complet de philosophie 1839
Antoine-Pierre Barnave
Història
Polític francès.
Advocat i publicista, participà en les primeres manifestacions revolucionàries del Delfinat Diputat als Estats Generals 1788, n'esdevingué un dels millors oradors i arribà a ésser-ne president Després de la fugida frustrada de Lluís XVI, li aconsellà l’establiment d’una monarquia constitucional moderada Féu votar, amb aquest fi, la inviolabilitat del rei Descoberts, però, aquests contactes, fou condemnat a mort i guillotinat Escriví una Introduction à la Révolution française 1843
Victor Serge
Història
Literatura
Nom amb què és conegut el polític i escriptor russobelga Viktor Lvovič Kibalčič.
Relacionat en un primer moment amb l’anarquisme, el 1918 s’adherí als bolxevics a Rússia Membre de l’Oposició d’Esquerra de Leningrad, fou detingut 1928 i 1933 i alliberat després d’una campanya internacional d’intellectuals Descriví l’experiència revolucionària d’entreguerres en nombroses obres, les més conegudes de les quals són la novella S'il est Minuit dans le Siècle 1939 i l’assaig L’An I de la Révolution russe 1928
Jules Guesde
Història
Nom amb què és conegut el polític francès Jules Bazile.
Empresonat pel fet d’haver atacat el segon Imperi, s’exilià perquè ajudà la Comuna de París Havent tornat a França 1876, hi introduí el marxisme i organitzà el moviment obrer sobre bases socialistes així aconseguí la creació d’un partit obrer socialista 1879, atacat per anarquistes, blanquistes i possibilistes Publicà la revista L’Égalité 1877 i l’obra Collectivisme et révolution 1879 Després d’una dura polèmica amb Jaurès, participà amb ell en la fundació 1905 del partit socialista unificat SFIO i fou ministre d’estat 1914-16