Resultats de la cerca

Fou catedràtic de filosofia a Cervera i de Sagrada Escriptura a Barcelona, i fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica de Barcelona 1815 Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Ciències Naturals de Barcelona Bon coneixedor de la Sagrada Escriptura, la física i la cosmografia, publicà articles en El Europeo i la Memoria acerca de la conformidad del sistema copérnico con la Sagrada Escritura 1821, i escriví el tractat Tablas de pesos, monedas y medidas de Castilla, Cataluña y de los romanos, griegos y hebreos , que restà incomplet

Fabricant tèxtil, el 1893 adquirí les accions de la colònia tèxtil de l’Ametlla de Casserres que també fou coneguda durant el segle XX com colònia Monegal, que el 1900 tenia 300 treballadors Fou vocal de la junta de la Cambra de Comerç de Barcelona 1886-90, que presidí 1902-03 i 1927-30 Fou alcalde de Barcelona 1902-03 i senador 1905-07 vitalici des del 1908 El 1928 fou novament president de la Cambra de Comerç de Barcelona El seu germà Ramon Monegal i Nogués Barcelona ~1860 ‒ 1920, també industrial, creà una fàbrica de perfums que el seu fill, Esteve Monegal i Prat , convertí en la fàbrica…

Pertanyia a la família d’Ortàgores, que havia establert la tirania amb la collaboració del sector jònic de la ciutat A la primera guerra Sagrada lluità a favor de Delfos i contra Crisa Establí els jocs pitis a Sició

Collaborà amb Jaurès en la fundació de L’Humanité , i fundà el partit republicà socialista Elegit diputat 1893-1902, fou ministre de treball 1906-10 i d’instrucció pública 1913-14 En esclatar la Primera Guerra Mundial, presidí el govern “d’unió sagrada” 1914-15, del qual fou més tard ministre de justícia 1915-17

Professor d’història i membre del partit socialista, durant la Primera Guerra Mundial fou partidari de la “unió sagrada” i participà en el govern com a ministre d’armament 1916-17 De tendència reformista, deixà el partit socialista 1919 i participà en la fundació del Buró Internacional del Treball Organització Internacional del Treball , del qual fou el primer president 1920-32

Ocupà càrrecs importants dins el seu orde i es distingí com a predicador Escriví poesies de caràcter festiu Fou un gran coneixedor de la Sagrada Escriptura i posseí una bona cultura musical Li fou encarregada la traducció al llatí de diverses obres catalanes de Ramon Llull, entre les quals el Llibre de contemplació , a fi d’enviar-les a Roma perquè en comprovessin l’ortodòxia

Des del 1644 era canonge de la seu de Mallorca El 1671, arran de l’atemptat contra Josep de Vilallonga fet dins el temple de Sant Francesc, afrontà la inquisició, la qual l’excomunicà Fou rehabilitat per la Sagrada Congregació el 1678 el papa li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el féu prelat domèstic i li encomanà el procés de canonització de la beata Catalina Tomàs Morí en el curs d’una visita pastoral

Féu estudis universitaris a Coïmbra i a Lisboa Empresonat sovint per la seva oposició al domini colonial portuguès, el 1959 tornà a Angola, on milità en el Movimento Popular de Libertação de Angola MPLA, el qual presidí 1962-77 Dirigí les guerrilles del MPLA contra l’exèrcit portuguès, i, més tard, assolida la independència, fou president de la República Popular d’Angola 1975-79 Fou també un reconegut poeta Colectânea de poemas , 1961 Com os olhos secos , 1963 Sagrada esperança , 1974

S'hi reuniren 38 delegats d’11 països Bé que hi hagué unanimitat en la condemna de la guerra i de la política d’Unió Sagrada, dues estratègies s’enfrontaren L’esquerra, agrupada entorn de Lenin, proposà de transformar la guerra imperialista en guerra civil revolucionària, però la majoria s’inclinà per la reconstrucció de la Internacional Socialista, desgavellada per la guerra, que permetés d’intentar una mediació que, de fet, fracassà Ambdues estratègies tornaren a enfrontar-se en la segona conferència, que tingué lloc a Kienthal, prop de Berna, per l’abril del 1916

Doctor en Sagrada Escriptura En temps del concili de Trento es convertí al lullisme per influència de Joan Lluís Vileta Regí la càtedra de teologia lulliana a València fins que fou prohibida pels jurats el 1586 Informà Felip II sobre els manuscrits lullians existents, de cara a la nova biblioteca d’El Escorial Per les seves intervencions a favor de la causa de Ramon Llull fou empresonat a Roma Dirigí al mateix inquisidor general d’Espanya una Apologia lullianae doctrinae publicada el 1913 A instància seva, Juan de Herrera escriví el seu Tratado del cuerpo cúbico