Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Consell de l’Almirallat
Història
Òrgan que regí la marina de la monarquia hispànica, creat el 1737 i presidit per l’infant Felip de Borbó; el marquès de La Ensenada en fou el secretari.
Modificà la legislació marítima, reformà les drassanes i fomentà la construcció naval a la península Ibèrica i a Amèrica, millorà la reglamentació salarial i preparà la nova codificació del 1748 Aquell mateix any Ferran VI el suprimí arran de la caiguda de La Ensenada Carles IV el restablí el 1807, però fou dissolt pel març del 1808 Fou substituït per un Consell Suprem de Marina, parallel al Consell Suprem de Guerra, compost per sis membres i presidit pel rei
Sindicat Mercantil de Barcelona
Història
Organisme obrer creat al si de la CNT a la fi del 1918 per a reunir tots els treballadors del ram.
En una primera etapa —quan Josep MFoix n'era el dirigent més destacat— ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT El 1919 tenia uns 20 000 afiliats Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’octubre del 1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc Romangué dins la CNT fins a l’agost del 1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes Malgrat haver assolit un elevat nombre de militants pel…
franquisme

Francisco Franco amb membres de l'Església Catòlica i de la Falange (1938)
Història
Política
Règim polític dictatorial implantat a l’Estat espanyol entre el 1939 i el 1975 com a resultat de la Guerra Civil de 1936-39 en el qual el general Francisco Franco Bahamonde detingué el poder hegemònic.
Inicialment el franquisme fou un sistema de poder d’excepció de l’oligarquia agrària, financera i industrial, emparentat amb les causes i objectius del feixisme, però amb profundes arrels en el tradicionalisme catòlic i conservador hispànic Dotà l’estat d’una administració totalitària basada en l’existència d’una ideologia oficial —el nacionalsindicalisme—, d’un partit únic —FET y de las JONS Falange Española— i d’un cap que concentrà tots els poders de l’estat Mantingué el control dels mitjans de comunicació, una forta intervenció en la producció i el treball i forçà la desaparició política…