Resultats de la cerca

Fou marquès del Bosc d’Ares 1883, gran d’Espanya 1897, cinquè comte de Casa Rojas i setè comte de Torrellano Advocat, milità a la dreta del partit conservador, que presidí a la província d’Alacant Fou diputat i senador Creà el sanatori de Busot i reuní una notable collecció bibliogràfica i artística

Estudià a València i a Madrid, on s’establí Fou un dels introductors de la neuropsiquiatria a l’Estat espanyol Informà el senat en l’enquesta per a la reforma del codi penal Fundà amb recursos propis el sanatori mental de Carabanchel, que organitzà amb una visió molt avançada de la psiquiatria, i un altre a la Vila Joiosa Milità en el partit progressista i fou el representant de Ruiz y Zorrilla, gran amic seu, durant l’exili d’aquest a la seva mort 1895 acceptà la direcció del partit Encara que inicialment proclamà l’abstenció electoral, després formà part de la candidatura de la…

Fou catedràtic de patologia mèdica Saragossa, obstetrícia Granada i, a València, de fisiologia i patologia 1887-1908 Perdé la càtedra pel fet d’haver promogut una vaga d’estudiants i haver criticat l’escassa dotació econòmica de l’ensenyament fou empresonat per aquests fets Fou rector de la Universitat de València 1893 i 1897 Durant l’epidèmia de còlera del 1885 s’enfrontà a Jaume Ferran i combaté la seva vacuna La cuestión Ferrán , 1885 Publicà també Tratado de la pulmonía infecciosa i Patogenia y tratamiento del cólera , malaltia a la qual aplicà 1890 un sistema que defensà a Del cólera en…

Militant pacifista  des del 1912, fou mobilitzat i lluità en la Primera Guerra Mundial Després de la guerra esdevingué secretari de l’Associació Alemanya per la Pau i el 1922 cofundà el moviment Nie wieder Krieg ‘Mai més la guerra’ Editor del setmanari  Weltbühne 1927, hi denuncià el rearmament secret de la Reichswehr i fustigà la violència tant de les formacions paramilitars de dreta com de les comunistes Acusat de traïció, fou sentenciat, empresonat 1931 i indultat 1932 Un cop lliure, prosseguí la denúncia del nazisme  fins que Hitler el feu tancar al camp de concentració de Eesterweg-…

Vida i trajectòria política Fill d’hisendats, estudià lleis a Barcelona 1887-93 i es doctorà a Madrid 1894 El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista, del qual fou secretari de la secció de dret i filosofia i lletres 1888-89 i president 1890-91, càrrec des del qual pronuncià un remarcable discurs nacionalista El 1891 fou elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista i intervingué en la preparació i els debats de la seva assemblea de Manresa que aprovà les anomenades Bases de Manresa Redactà íntegrament les proclames de la Unió La qüestió social i la política 1891, editada amb motiu…