Resultats de la cerca

Primogènit i successor de Joan II primer delfí de França 1349 Assumí el govern després que Joan II fou fet presoner pels anglesos a Poitiers 1356 Superà amb habilitat el moviment vers un control de l’administració propugnat des del 1356 pels estats generals de la llengua d' oïl , dirigits per Robert Le Coq i Étienne Marcel amb la convinença de Carles II de Navarra Dominà la insurrecció comunal de París d’Étienne Marcel i la revolta camperola de la Jacquerie 1358 Preparà, a Brétigny, la conclusió del tractat de Calais 1360, que permeté el retorn de Joan II Rei el 1364, derrotà…

Fill i successor de Garcia VI i de Margarida Lluità contra castellans i aragonesos i s’alià amb uns i altres per tal de no ésser absorbit per cap d’ells Els conflictes s’iniciaren arran del tractat de Tudellén 1151, en el qual Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella acordaren de repartir-se el regne navarrès Gestionà el matrimoni de la seva germana Blanca amb l’infant castellà Sanç el futur Sanç III i signà la pau amb Castella Sòria, 1153 Les hostilitats foren represes durant el regnat de Sanç III de Castella Malgrat la treva de deu anys signada amb Alfons VIII de Castella 1167, els…

Fill de Ferran III i de Beatriu, filla de Felip, duc de Suàbia En prendre possessió, en nom del seu pare, del regne de Múrcia 1243, sorgiren friccions amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que prosseguia la reconquesta de València concordaren el tractat d’Almirra 1244 Rebellat el regne de Múrcia durant l’absència d’Alfons, que havia acudit al setge de Sevilla, l’ajudà a sotmetre’l l’infant Alfons d’Aragó 1248 Jaume I, reduí, el 1266 una nova revolta de Múrcia Alfons X, ja rei de Castella 1252, continuà la guerra amb Portugal per la possessió de l’Algarve 1253, al qual renuncià posteriorment També…

Fill de l’elector Ernest I Elegit vicari imperial a la mort de l’emperador Maximilià I, refusà 1519 la seva candidatura, la qual cosa afavorí l’elecció de Carles V Protegí Luter, professor de la universitat que ell havia fundat 1502 a Wittenberg, i li donà refugi a Wartburg

Fill de l’elector Felip I, succeí el seu germà Lluís V Estigué al servei dels Àustria i promogué l’elecció de l’emperador Carles V, però no s’oposà a la propagació del luteranisme als seus estats

Fill de Vladimir I de Kíev, regí el ducat de Novgorod i lluità amb els seus germans a la mort de Vladimir Establert a Kíev, unificà el principat i s’enfrontà als pobles bàltics, al nord, i als petxenegs, al sud Reorganitzà l’estat, que dotà del primer codi de legislació, la Russkaja Pravda ‘Justícia russa’ Pel matrimoni de les seves filles amb els reis de França i Noruega, es vinculà a les monarquies europees Féu de Kíev la ciutat més important després de Constantinoble i aconseguí que fos seu metropolitana el 1051 fou elegit Hilarió, metropolita de Kíev i de tota la terra de Rus ' Construí…

Fill d’Albert I Governà amb el seu germà Otó mort aquest 1339, i també els seus fills, restà únic posseïdor de tots els territoris dels Habsburg El 1335 hi foren incorporades Caríntia i Carniola, així com el comtat de Pfirt actual Ferrette, Alsàcia, pel matrimoni d’Albert amb Joana, filla i hereva d’Ulrich 1324 Lluità contra els suïssos i fracassà en el setge de Zuric, però aconseguí la submissió dels cantons de Glaris i Zug Promulgà la llei successòria “Albertina”

Algunes vegades aquest tractament era substituït pels d' honorable o venerable o afegit a aquest honrable i discret , venerable i discret Havia estat donat alguna vegada també als mercaders i, especialment, a algunes autoritats menors, com patrons de nau, cònsols de catalans, prohoms de consells municipals, etc, acompanyat sovint d’uns altres adjectius honrat, savi i discret

Fou secretari reial des d’abans del 1343 i el primer que ocupà el càrrec —de nova creació— de protonotari reial 1354-64 Intervingué en la redacció de les Ordinacions sobre el regiment dels oficials de la cort, del 1344, que era, bàsicament, una versió, mot per mot, del text llatí de les Leges Palatinae del regne de Mallorca, feta sense cap preocupació estilística Més tard, tanmateix, per raó del seu nou càrrec de protonotari, hagué de tenir cura del bon estil i de la redacció dels documents dimanants de la cúria reial era el primer pas en la formació d’un estil cancelleresc de prosa catalana…

Fill de Lluís VIII i de Blanca de Castella El seu regnat començà sota la regència de la seva mare, que el 1229 signà amb el comte Ramon VII de Tolosa el tractat de París, pel qual pactaren l’eixamplament territorial de França i l’extermini dels heretges albigesos del Llenguadoc La creació d’una monarquia nacional forta i la defensa de la fe catòlica foren les finalitats més importants de la seva política El seu prestigi personal, basat en una reputació d’home savi, equànime i sant, fou un instrument no gens menyspreable per al seu programa El reforçament del poder reial es basà…