Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
era
Història
Cànon, secció o paràgraf d’un text legal o d’una perícope bíblica.
Aquesta divisió fou usada a la península Ibèrica i a les Gàllies des del s VII fins al s XI
Joaquim Desvalls i de Sarriera
Història
Sisè marquès d’Alfarràs, vuitè de Llupià i cinquè del Poal.
Fou un dels fundadors i primer president 1851-60 de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, hi dirigí la secció d’agricultura
servei social de la dona
Història
Institució franquista creada el 1940 que obligava totes les dones solteres de més de disset anys a una prestació social.
Comprenia formació religiosa, política i domèstica i prestació al servei de l’estat, normalment en biblioteques, en hospitals o en tasques administratives Continuació del servei paramilitar de la secció femenina de la FET y de las JONS 1937, fou abolit el 1978
Deutsches Archäologisches Institut
Història
Institució alemanya amb seu a Berlín des del 1874 dedicada a la investigació de l’antiguitat clàssica del món mediterrani i del Pròxim Orient amb seccions a Roma (fundada el 1829, origen de la institució), Atenes (1874), Istanbul (1929), el Caire (1929), Madrid (1942), Bagdad (1955) i Teheran (1961).
A la península Ibèrica, la secció de Madrid ha realitzat importants treballs en el jaciment eneolític de Zambujal Portugal, en els establiments fenicis de la costa de Màlaga Chorreras, Toscanos, Morro de la Mezquitilla, Trayamar, etc i en el poblat argàric de Fuente Alamo Almeria A Catalunya, estudià i reconstruí el mausoleu de Centcelles Tarragonès
Jaume Planes i Bernat
Arqueologia
Història
Antiquari i arqueòleg.
Pioner de l’arqueologia mallorquina del s XIX, informà Hübner i Cartailhac per a llurs treballs sobre inscripcions llatines i prehistòria balear Gràcies a excavacions i adquisicions reuní una important collecció d’objectes prehistòrics, que avui es troba dins el fons de la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana
Ateneu Català de la Classe Obrera
Història
Associació fundada el 1861, a Barcelona, amb el propòsit de servir culturalment als obrers.
Fins el 1868 fou dominat pels liberals progressistes, però a partir de la revolució de setembre d’aquest any hi predominaren els bakuninistes com Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch, Josep Llunas i Pujals Igualment com la secció espanyola de la Primera Internacional, fou clausurat en produir-se el cop d’estat del general Pavia el gener del 1874
Sergej Pavlovič Korol’ov
Història
Enginyer aeroespacial ucraïnès.
El 1933 treballà en el desenvolupament del coet de propergol líquid GIRD-09 Cap de la secció de coets del nou institut d’investigació científica del Moviment Reactiu des del 1934, fou l’artífex dels programes espacials soviètics Vostok , Voskhod i Sojuz Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, i rebé el premi Lenin
Joan de la Creu Martí i Olmos
Pintura
Història
Pintor i erudit.
Format a Sant Carles, d’on fou acadèmic el 1856 Conreà temes bíblics, paisatges i pintura de flors El 1860 rebutjà una càtedra d’història a Sevilla perquè no volgué deixar València Reuní una notable biblioteca i una rica collecció d’obres d’art i peces arqueològiques Fou president de la secció de Ciències Històriques de Lo Rat-Penat Publicà diversos treballs arqueològics
tirador d’or
Història
Oficis manuals
Persona que fa fils de metalls preciosos fent-los passar per un sèrie de fileres de secció decreixent.
Antigament constituïen un gremi poc nombrós, però els seus mestres gaudien d’una certa importància econòmica, malgrat llur paper auxiliar de la producció tèxtil
Ramon Cartanyà
Història
Literatura
Economia
Dirigent obrer i escriptor.
Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles , redactat per la fracció socialista barcelonina 10 de juny de 1864, i collaborà en el periòdic El Obrero Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors 1869 Publicà Tres años de revolución en España 1869, Dios y el Diablo 1871 i Dios, el Mundo y el Hombre 1885
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina